Divendres 21 d’octubre va tenir lloc la segona sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Makiko Fukuda, professora del Departament de Traducció i Interpretació i Estudis de l’Àsia Oriental de la UAB i col·laboradora del CUSC-UB, va oferir-nos una visió panoràmica de les ideologies lingüístiques predominants al Japó i de la seua evolució al llarg dels segles XIX, XX i XXI.

Makiko Fukuda durant la presentació.

Com a preàmbul va caracteritzar breument la llengua japonesa, que té uns 127 milions de parlants com a llengua primera, i que fora del Japó compta amb un contingent significatiu de parlants entre els descendents d’immigrants japonesos (Nikkejin) a Hawaii i Sud-Amèrica i encara es parla en antigues colònies com Taiwan, Corea i la República de Palau (on és llengua oficial). Es calcula que al món compta amb uns 4 milions d’aprenents. No hi ha consens alhora de classificar-la tipològicament: alguns autors sostenen que es tracta d’una llengua altaica, d’altres la consideren una llengua aïllada, etc. En qualsevol cas, es tracta d’una llengua aglutinant i amb un sistema d’escriptura complex que comprèn dos sil·labaris (hiragana i katakana), un sistema ideogràfic (kanji, d’origen xinés) i l’alfabet llatí (rōmaji), que sovint s’utilitzen en combinació. Continuar llegint… Makiko Fukuda i les ideologies lingüístiques al Japó | Blog del seminari del CUSC