Durant els vint anys de govern del Partit Popular, la nostra llengua no només va patir un menyspreu, sinó també una persecució. De fet, afirmen els sociolingüistes que hi havia una contraplanificació lingüística. Aquesta situació, sumada a un retrocés en la transmissió de la llengua de pares a fills perquè el castellà era una llengua superior, ha fet que en l’actualitat es visca una situació paradoxal: d’una banda, els indicadors demostren un descens del seu ús, mentre sembla que la societat mostra un cert desig de recuperació i la valora.

Que la llengua comence a ser vista com un element positiu per al conjunt de la societat, i no només per als sectors valencianistes, ve donat per la lluita incansable del món de l’ensenyament i de la gran quantitat de col·lectius que han treballat des de la trinxera. A això, cal sumar-hi el canvi polític, que en tres anys ha dignificat més el valencià que al llarg dels vint del PP.

Així doncs, al llarg d’aquest Quadern pretenem mostrar quin és actualment l’ús social de la llengua, els seus punts forts i febles, els reptes que encara té per davant des de diferents àmbits. I ho fem gràcies a les aportacions de Raquel Casesnoves, Brauli Montoya, Rafael Castelló i Toni Mollà. A més, es complementa amb una entrevista a Avel·lí Flors-Mas.