STUDIA ROMANICA POSNANIENSIA, 48/3 (2021). “En la xarxa del temps: l’aspecte diacrònic en l’estudi de la llengua i la literatura catalanes”. Alfons Gregori & Xavier Pascual-López (coords.).
Convocatòria / call for papers. S’obre la convocatòria d’articles per al monogràfic “En la xarxa del temps: l’aspecte diacrònic en l’estudi de la llengua i la literatura catalanes”, que conformarà el número 48/3 de la revista acadèmica Studia Romanica Posnaniensia. L’1 de juny de 2020 és la data límit per a l’enviament de propostes: títol, resum de 250 paraules aproximadament i bibliografia orientativa.
Els coordinadors del present número monogràfic hem convingut de dedicar-lo a l’aspecte diacrònic en els camps d’estudi de la llengua i la literatura catalanes. D’aquesta manera, s’establiran dues seccions diferenciades, la crida detallada de les quals trobareu a continuació:
SECCIÓ LINGÜÍSTICA
A l’hora d’establir la dicotomia entre sincronia i diacronia, Saussure tenia clar que la tasca de la lingüística havia de centrar-se en la primera, ja que considerava que la perspectiva diacrònica no permet percebre la llengua en si, sinó una sèrie d’esdeveniments que la modifiquen. Malgrat això, cal tenir en compte que aquesta “sèrie d’esdeveniments” és allò que configura la llengua i que permet entendre fenòmens com la gramaticalització, la lexicalització i la pragmaticalització, els quals ens expliquen molts dels processos del canvi lingüístic relacionats amb l’ús del lèxic i la institucionalització d’uns usos en detriment d’uns altres, donant com a resultat els trets característics d’una llengua. En la secció lingüística d’aquest número monogràfic dedicat a la llengua i la literatura catalanes ens interessarà especialment testimoniar aquestes processos de canvi mitjançant els quals unitats lèxiques (especialment les seves combinacions) adquireixen uns valors determinats que poden arribar a convertir-les en categories funcionals amb un significat gramatical o en unitats fraseològiques, les quals tenen un sentit diferent del que tenien en el seu origen i/o adquireixen un
valor pragmàtic que les vincula a determinats moments de la interacció o a situacions comunicatives concretes.
SECCIÓ DE LITERATURA
Tot superant els plantejaments basats en la idea d’influència, en les darreres dècades les relacions diacròniques entre textos literaris s’han estudiat per mitjà de les nocions d’intertextualitat, d’hipertextualitat i de tota una arquitectura conceptual de termes afins, força dels quals els devem al teòric francès Gérard Genette. Si bé les seves propostes taxonòmiques i les d’altres investigadors com Barthes, Riffaterre o Jenny no han estat sempre avaluades positivament ni s’han emprat amb la profusió previsible donada la necessitat d’una coherència terminològica i conceptual per conduir la recerca acadèmica en el camp dels estudis literaris, és cert que han aconseguit fructificar en tota una sèrie de treballs que, anant més enllà del mer estructuralisme narratològic, s’han nodrit d’altres aproximacions per enriquir el panorama del coneixement sobre els aspectes diacrònics del món de les lletres: des de l’evolució teòrica i històrica de la noció de gènere literari fins a les reescriptures de les teories polisistèmiques, passant pel dialogisme bakhtinià, l’interès per les genealogies en els estudis de gènere i tot l’espectre de qüestions vinculades amb la recepció literària. En aquesta secció del número monogràfic es publicaran treballs que tractin el fet diacrònic en la literatura catalana d’acord amb els referents teòrics esmentats o d’altres que permetin diàlegs i confluències amb les aportacions existents en aquest mateix terreny, tot i que òbviament tindran prioritat les propostes que denotin originalitat i contribueixin així a l’avanç en l’estudi de la literatura en llengua catalana.
Els articles, a més d’inèdits, hauran d’estar redactats en català, tenir una extensió màxima de 35.000 caràcters (inclosos els espais) i anar acompanyats de la versió en anglès del títol, els mots clau i el resum. Les normes d’estil seran trameses als/a les autors/es de les propostes que hagin estat acceptades. Els treballs preseleccionats seran sotmesos a una doble avaluació anònima per part d’especialistes externs/es, la qual determinarà si són publicables (amb o sense modificacions) o si són descartats definitivament. Cal advertir, tanmateix, que a causa del límit d’extensió del número, les avaluacions positives no garanteixen la publicació del text preseleccionat. En tot cas, seran publicats els millors articles presentats.
Es prega als/a les investigadors/es interessats/des que enviïn les propostes a:
Secció lingüística, Xavier Pascual-López – xavpas@amu.edu.pl Secció de literatura, Alfons Gregori – alfons@amu.edu.pl
CALENDARI
Recepció de propostes: 1 de juny de 2020
Confirmació de l’acceptació de propostes: 15 de juny de 2020
Tramesa dels articles preseleccionats: 31 d’octubre de 2020
Avaluació dels articles: 31 de gener de 2021
Tramesa de la versió definitiva dels articles: 31 de març de 2021
Publicació de la revista: setembre de 2021
Studia Romanica Posnaniensia és una revista acadèmica editada per l’Institut de Filologia Romànica de la Universitat Adam Mickiewicz (Poznań, Polònia) des de 1971, actualment amb 4 volums a l’any, en versió tant impresa com electrònica en Open Access. S’hi ofereix un espai rellevant a treballs circumscrits als camps d’estudi de la lingüística, la literatura, la traductologia i la didàctica de les llengües romàniques. Es tracta d’una publicació indexada a INDEX COPERNICUS INTERNATIONAL – IC JOURNALS MASTER LIST (ICV 2019: 120,70) ; EBSCO PUBLISHING; SCOPUS; ERIH – (2007-2014); ERIH PLUS 2015; CSA LINGUISTICS AND LANGUAGE BEHAVIOR ABSTRACTS; CEJSH; PKP Index; Primo; WorldCat; Cabell’s; Google Scholar; DOAJ, així com en la llista ministerial polonesa de revistes acadèmiques (100 punts). Els números publicats des de l’any 2000 fins a l’actualitat es poden consultar en el següent enllaç:
http://pressto.amu.edu.pl/index.php/srp/issue/archive
ISSN: 0137-2475 e-ISSN: 2084-4158