Quan periòdicament se’ns sotmet a ofensives sobre els efectes suposadament negatius del model escolar català, que dóna prioritat a la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament, i que té com a objectiu que tots els alumnes acabin l’ensenyament obligatori amb un bon domini de les dues llengües oficials (i de l’occità a la Vall d’Aran) és gratificant poder sentir els experts posar els punts sobre les is.

Fins i tot els tribunals han de dir-hi la seva: no diran si un pont ha de tenir bigues, o si un avió ha de tenir alerons, però no s’estan de pontificar (valgui la repetició) sobre en quina o quines llengües s’ha d’ensenyar perquè els alumnes acabin dominant les dues.

En un acte celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, la jornada «Llengua i escola a Catalunya: mites i realitats. Presentació de resultats dels treballs de recerca empírica més recents sobre el tema», un grup de recercadors de renom han repassat els resultats dels estudis empírics sobre la matèria. ¿Els alumnes catalans tenen un rendiment més baix en castellà, o en altres matèries, pel fet d’estudiar en una llengua –la catalana- que per a molts no és la seva llengua familiar? Doncs no. ¿Els alumnes de llengua no catalana adquirien un nivell de català proper als que parlen català, si anessin a models escolars diferents de l’actual? Doncs segurament que no. ¿El bilingüisme precoç té un impacte positiu en el desenvolupament i el rendiment cognitiu de les persones? Doncs sí. ¿El bilingüisme precoç facilita per a l’aprenentatge d’altres llengües? Doncs sí.

L’àmplia cobertura mediàtica de l’acte respon, m’imagino, a les ganes dels periodistes de veure-hi llum. Deixem, en fi, que els professionals de l’ensenyament facin la seva feina, en aplicació de la legislació establerta pel nostre Parlament

Font: Crònica