Els catalanoparlants consumeixen més cultura que els castellanoparlants, i el català domina en els àmbits en què hi ha més oferta: espectacles i exposicionsEl videojoc, a l’alça

28/07/11 02:00 – barcelona – Xavier Roca

El 13% de la població catalana forma part d’alguna associació cultural

Els videojocs són el producte d’oci amb més creixement pel que fa al consum entre els catalans des del 2008 –un 10%–, però són gaudits majoritàriament –com la música– pels castellanoparlants. Amb aquestes dues excepcions, els catalans que tenen el català com a llengua habitual són més consumidors d’oferta cultural (llibres, cinema, concerts, espectacles –teatre, circ, dansa, màgia–, exposicions) que els castellanoparlants.

Malgrat tot, el castellà continua sent la llengua clarament predominant en el consum de l’oferta cultural a Catalunya, excepte precisament en dos dels àmbits en què hi ha més oferta en català: exposicions i espectacles. En música, concerts i videojocs, el consum en català no només és netament inferior al que es fa en castellà, sinó també en altres llengües. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals arriba l’anàlisi sobre la dieta cultural dels catalans realitzada per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) a partir de les dades del baròmetre de la comunicació i la cultura, extretes d’enquestes fetes el 2010 entre uns 30.000 catalans majors de 14 anys.

Per primera vegada s’ha preguntat per la llengua en què es prefereixen veure les pel·lícules, i encara hi ha una majoria d’enquestats que tria la versió doblada al castellà (46%), davant de la versió doblada al català (24 %), la versió original subtitulada al castellà (11 %) i la versió original subtitulada al català (6%). De tota manera, l’èxit de la pel·lícula Pa negre fa que el 5% dels enquestats afirmi que han vist cinema en català, la qual cosa representa un lleuger augment respecte a anys anteriors.

La música continua sent la producció cultural consumida per un ventall de població més ampli (89%), seguida pels llibres (58%), el cinema (35%), les exposicions (30%), els concerts (29%), els espectacles (25%) i els videojocs (22%). A més dels videojocs, també ha augmentat el consum de música (3%) mentre que ha baixat el d’espectacles un 3% i s’ha mantingut el de cinema, concerts i llibres. Malgrat tot –en un efecte atribuïble a la crisi econòmica–, ha baixat un 10% la quantitat de gent que ha comprat llibres i ha augmentat un 22% el nombre de persones que n’han buscat a les biblioteques o les persones a les quals els n’han deixat.

Una dada positiva que s’extreu de l’informe és que s’ha reduït un 5% el nombre de persones en situació d’exclusió cultural, que majoritàriament són dones de més de 65 anys, sense estudis, jubilades i de classe mitjana-baixa.

Per primera vegada, l’anàlisi recull també la implicació dels catalans majors de 14 anys en associacions culturals, i els resultats indiquen que el 13% de la població pertany a alguna associació cultural. Els àmbits als quals pertanyen aquestes afiliacions són la literatura, la filosofia, les humanitats i el pensament contemporani (23%), el ball, la dansa i les cercaviles (17%), els castells, el foc, els gegants i les tradicions (16%), el patrimoni, l’artesania i el teatre (10%), les arts visuals, la comunicació i els audiovisuals (7%), i l’arquitectura, l’urbanisme i la projecció exterior de la cultura catalana (7%). El retrat tipus de membre d’una associació cultural és un home o una dona de més de 45 anys, nascut a Catalunya, amb el català com a llengua habitual, amb estudis superiors i de classe mitjana-alta.

La reducció en un 46% de les subvencions rebudes per la Generalitat fa entrar la Fundacc en una nova etapa, en la qual les sis onades del baròmetre de la comunicació i la cultura (que enguany celebra el cinquè aniversari) passaran a ser-ne tres el 2012. El director general de l’entitat, Joan Sabaté, ha explicat que s’ha arribat a un acord amb la Generalitat per garantir la continuïtat del baròmetre, encara que ajustant-se a la política de retallades de l’executiu català. Aquest fet suposarà que també es redueixin les entrevistes efectuades fins ara, passant de 30.000 a 20.000 i suprimint la feina de camp a les Balears.

Font: Avui