El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dóna dos mesos al Govern perquè el castellà sigui llengua vehicular | Ensenyament anuncia que hi recorrerà i assegura que el sistema actual ja garanteix un bon nivell de castellà
Barcelona
Gairebé trenta anys d’immersió lingüística amb el català com a única llengua vehicular a l’escola s’haurien d’acabar d’aquí a dos mesos. Així ho dicta una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es va donar a conèixer ahir però que s’havia acordat el 28 de juliol, i que segueix la doctrina marcada pel Tribunal Suprem (TS) sobre l’ús de les llengües cooficials a l’educació. La interlocutòria de la sala contenciosa administrativa insta el Departament d’Ensenyament que el castellà també sigui llengua vehicular en les etapes obligatòries i li exigeix que no trigui més de 60 dies a fer-ho efectiu. El primer inici de curs per al Govern d’Artur Mas no podia començar de manera més amarga.
El desembre, el Suprem va decidir que el castellà no s’ha d’estudiar només com una assignatura més sinó que ha de servir per impartir altres matèries, com passa amb el català. Tres sentències dictades aquell mes recollien aquestes consideracions. Les resolucions del Suprem culminaven un procés judicial que havien començat, el 2008, els pares de tres alumnes que estudien a Catalunya (Barcelona, Sabadell i Tarragona, concretament). Aquestes famílies exigien més presència del castellà en l’educació dels seus fills i, a més, apel·laven a un “reequilibri” de les dues llengües del sistema escolar de Catalunya. El Suprem els va donar la raó. Al maig, l’alt tribunal hi va tornar a insistir amb dues sentències més en el mateix sentit.Però les famílies demandants no consideraven que Ensenyament hagués acatat les sentències. Aquests pares, representats per Convivència Cívica Catalana, van recórrer al TSJC perquè instés la Generalitat a actuar segons aquesta llei. Al juny, doncs, el tribunal va demanar a Ensenyament que informés de les mesures concretes que havia adoptat de cara al “compliment” de les sentències del Suprem. Ensenyament va aportar molta documentació per demostrar que Catalunya garanteix el domini del castellà i del català, a més d’aportar diverses sentències i estudis que emparen la immersió lingüística en català. Tot i així, ara el TSJC considera que Ensenyament no compleix la decisió del Suprem.
La reacció de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, no es va fer esperar. Dilluns, el departament recorrerà la interlocutòria i demanarà que es paralitzi l’ordre de fer del castellà la llengua vehicular en dos mesos, mentre els jutges estudien el recurs. El TSJC haurà de decidir sobre aquest supòsit. “Des de la lleialtat institucional que correspon, defensarem un model lingüístic que ha garantit la cohesió social, no ha generat conflictes, no ha fet diferències i ha permès el bon domini del català i del castellà, tal com demostren tots els indicadors dels estudis d’avaluació”, va dir Rigau. La consellera va explicar que el departament aportarà més documentació que “demostrarà que aquest canvi no és necessari”. Rigau no va voler entrar a valorar els escenaris més magres: “Estem convençuts que arribarem a bon terme”, va insistir. La responsable d’Ensenyament creu que el model lingüístic no s’haurà de modificar.
Però la qüestió és que ni el Suprem ni, ara, el TSJC amb la interlocutòria no entren a considerar si Catalunya garanteix el domini del castellà i del català a l’escola amb el model actual. No parlen de coneixements finals, només de presència horària, i es mostren molt explícits en aquest sentit.
Ara entrarem en una batalla legal amb lectures diferents sobre sentències i normativa. El Tribunal Constitucional ja va obrir una zona grisa sobre la immersió lingüística amb la sentència de l’Estatut. El Suprem ha interpretat aquesta sentència en un sentit molt clar: considerar el castellà llengua vehicular a Catalunya. El que no diu el Suprem ni, per descomptat, tampoc el TSJC, és en quina proporció s’ha d’incorporar el castellà. La interlocutòria d’ahir recull el que ja exposaven les sentències del Suprem: correspon a la Generalitat de decidir la presència del castellà. Si el Govern creu que ja s’ha assolit l’objectiu de la normalització lingüística, l’alt tribunal afirma que les dues llengües “haurien de ser vehiculars en la mateixa proporció”. Si, contràriament, encara hi ha dèficits d’ús i de coneixement del català, aquesta llengua hauria de tenir més presència a les aules. “Aquest tracte de favor (cap al català) hauria de ser transitori”, afegeix, tanmateix, el Suprem.Precisament Ensenyament va aportar al TSJC informes que indiquen que el català encara està en desavantatge respecte del castellà a Catalunya, tot i haver avançat. A més, el Govern afirmava que la immersió lingüística en català ha permès la cohesió social al territori i gaudeix d’un ampli consens. Rigau es va basar, també, en una sentència del Tribunal Constitucional del 1994 que considera legítim que el català sigui llengua vehicular. La consellera va interpretar, així mateix, que la sentència sobre l’Estatut dóna la raó al Govern, ja que no va declarar inconstitucional el model educatiu de Catalunya. Però aquí és on hi ha les zones grises. El Constitucional afirmava que el català ha de ser la “llengua vehicular” (…) “però no l’única”. El Suprem en fa una anàlisi ben diferent de la del Govern.
La interlocutòria del TSJC va indignar la majoria de grups parlamentaris i la comunitat escolar. Tots els sindicats de professors i associacions de pares van criticar durament la decisió, que van qualificar d’“atac” a la societat catalana i van veure-hi motivacions polítiques en comptes d’educatives. El Govern té el suport del PSC en la defensa del model lingüístic a l’escola catalana, tal com va expressar ahir la futura candidata del PSC a les eleccions generals i ministra de Defensa, Carme Chacón, que va defensar que el català sigui llengua vehicular. Els altres grups van instar el Govern a “defensar” el sistema de l’escola a Catalunya. Només el PP i Ciutadans van mostrar un parer totalment oposat. De fet, el PP català presentarà dilluns una proposta de resolució al Parlament amb què pretén forçar el Govern a complir la interlocutòria del TSJC, una proposta que segurament no prosperarà. De totes maneres, les conseqüències polítiques de la batalla lingüística ja es veuen a venir, ja que el PPC va advertir ahir que “les relacions” d’aquest partit amb el Govern es podrien deteriorar. Rigau va respondre a aquesta amenaça durant la compareixença als mitjans de comunicació i va donar a entendre que la Generalitat no passarà per alt aquesta actitud dels populars. El TSJC decidirà la setmana entrant si admet el recurs del Govern i si revoca la decisió que al novembre el model educatiu de Catalunya es capgiri del tot.