El filòleg Joan Melià explicà ahir que “lacontinuïtat del català a les Balears perilla a curt termini” pel solapament de dos factors. El primer és la intensitat dels canvis demogràfics, que ha fet créixer la població d’origen al·lòcton a l’Arxipèlag; i l’altre, la regulació de l’oficialitat de la llengua catalana, que legalment i de fet li confereix “un caràcter secundari i prescindible”.
Melià pronosticà aquest escenari de futur per a la llengua catalana sobretot “si des de les institucions no es prenen mesures adequades per redreçar aquest procés de canvi”. Segons l’exdirector general de Política Lingüística durant el primer Pacte de Progrés, “pràcticament tota la població autòctona de les Illes està bilingüitzada, per tant aquesta inutilització de la nostra llengua ja s’ha donat”. Bilingüitzar una comunitat lingüística “és una passa indispensable per aconseguir la substitució de la seva llengua per una altra”, recordà, i a continuació es demanà: “Després de la bilingüització, és inevitable el pas cap a la substitució?”. Melià apuntà de nou que “no necessàriament ho hauria de ser, si es prenen les mesures per evitar-ho”.
“Ja no hi ha qui, bonament, pugui pensar, com passava a finals dels 60 i durant els 70, que la situació del català depenia de la seva presència com a assignatura a l’escola”. Pel filòleg, la situació lingüística actual és molt més complexa del que es pugui arribar a expressar. Sobre la polèmica a les aules, defensà que “els gestors de l’educació han de saber ja que l’ensenyament en català, a les nostres illes, no impedeix l’adquisició del castellà”.
El professor de la UIB participà ahir a Can Alcover en la presentació del darrer número de Treballs de sociolingüística, en què intervingué també el president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres. Melià, durant la seva conferència La pertinença de la complexitat: el català a les Illes Balears vint-i-cinc anys després del 1986, valorà el darrer quart de segle dedicat a la normalització lingüística.
25 anys de normalització
Enguany se celebren els vint-i-cinc anys de l’aprovació per unanimitat al Parlament de la Llei de normalització lingüística, la qual, “tot i no haver tingut els efectes que hauríem desitjat els que defensam el manteniment de la llengua catalana a les Illes, ha tingut incidència sobre el procés de canvi lingüístic”, reconegué. Tot i que la llei ha permès avançar en determinats aspectes, “no ha aconseguit capgirar del tot el procés de canvi lingüístic, no tant per la Llei mateixa, sinó per la manca d’aplicació o pels canvis socials”.
El 1986 marcà un punt d’inflexió per al català a les Balears. S’aprovà la Llei de normalització, es dugué a terme el II Congrés Internacional de Filologia Catalana a Palma i fou el primer Cap d’Any en què es pogué veure TV3. Així mateix, fou la primera vegada que es realitzà un estudi sociolingüístic d’abast considerable -l’enquesta encarregada pel Consell a la UIB- i que es recolliren dades generals sobre els coneixements de català en el conjunt de les Illes, mitjançant el Padró municipal d’habitants, rememorà. Melià, que també aportà dades de finals dels anys vuitanta i d’actuals sobre la situació de la llengua, deixà clar que “aquestes comparacions sempre suposen un gran perill”.
Pel que fa a l’evolució dels coneixements en llengua catalana de la població entre el 2002 i el 2010, s’hi ha notat clarament la regressió. Els percentatges més baixos corresponen al nivell d’escriptura (mirau el gràfic superior). Ara bé, la xifra de persones que diuen saber llegir o parlar la nostra llengua tampoc no convida a l’optimisme, segons els últims informes.