Xarxa CRUSCAT

Coneixements, representacions i usos del català

Número 50 de la Revista Llengua i ús

10 gen. 2012

Editorial

Arribem al número 50

Josep Santamaria Direcció General de Política Lingüística

L’any 2011 la revista Llengua i Ús arriba al número 50. L’editorial presenta els diversos articles que formen el número.

Models

Comunicació corporativa i atenció al públic en temps de xarxes socials a la DGPL

Lurdes Comas i Anton Ferret Direcció General de Política Lingüística

L’article exposa l’impacte de la irrupció de les xarxes socials i la transformació de l’espai comunicatiu i mediàtic dels darrers anys en les tasques d’atenció al públic i difusió a la Direcció General de Política Lingüística i el model que se’n deriva.

Eines TIC per a la comunicació i la difusió al CPNL

Mercè Romagosa i Joan Vilarnau Consorci per a la Normalització Lingüística

L’article exposa el model de comunicació i difusió del Consorci per a la Normalització Lingüística. En primer lloc s’hi fa un plantejament teòric i s’hi expliquen les dimensions de l’organització i de la seva àrea de comunicació. A continuació s’hi presenten les eines TIC implementades entre 2000 i 2010. Finalment s’hi desgranen diversos projectes i la seva evolució.

La comunicació amb els usuaris al TERMCAT: disseny i canals 

Sandra Cuadrado i Marta Grané TERMCAT

L’article aborda la comunicació amb els usuaris a TERMCAT. En primer lloc es presenta el context de l’organització; a continuació, es descriuen els públics destinataris i la relació amb el tipus de comunicació que exigeixen; seguidament es planteja el posicionament digital de l’organització i finalment com contribueix tot plegat a la satisfacció dels usuaris.

Experiències

«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua»: un pas endavant 

Pilar Murtra Direcció General de Política Lingüística

L’article aborda el procés d’elaboració de l’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua». En primer lloc, exposa els antecedents i, especialment, el paper que hi va tenir la jornada Visibilitzar o Marcar. A continuació s’exposa la necessitat d’un acord en aquesta matèria, es repassa la situació després de diversos anys d’influència de la publicació Marcar les diferències i s’explica quina és l’aportació concreta del nou acord. L’article es tanca amb les conclusions.

Tutorització en aules virtuals de llengua per a adults

Lucrecia Keim Universitat de Vic

L’article s’obre amb una reflexió genèrica sobre la funció tutorial en l’ensenyament de llengües en entorns virtuals. A continuació s’analiza l’acció docent tutorial, els seus rols, funcions i tasques: en primer lloc, en l’autoconeixement inicial, la creació de comunitat i l’acció docent; seguidament, en relació amb l’actuació estratègica dels aprenents, i, finalment, en la incentivació, dinamització i facilitació de l’activitat col·laborativa.

Deu anys d’acolliment lingüístic a Girona

Rosa Ferrer Direcció General de Política Lingüística

L’article fa balanç de 10 anys d’acolliment lingüístic a Girona. La introducció se centra en els orígens de l’experiència. A continuació se’n repassa la trajectòria i se n’extreuen algunes reflexions. L’epíleg n’extreu conclusions i apunta alguns indicis de futur.

Instruments

Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic

Elena BlayaMireia Carreté Direcció General de Política Lingüística
En aquest article es presenta el cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic de la Direcció General de Política Lingüística. En primer lloc s’exposen les raons que van portar a elaborar-lo. A continuació s’analitza el procés d’elaboració. Seguidament, s’analitzen les persones destinatàries, s’exposen els objectius i se’n desgranen les característiques. Finalment, l’article compara el cercador de recursos per a l’acolliment amb el cercador de recursos per aprendre català i explora les perspectives de futur de l’eina.

Interc@t. Viu la universitat en català

Gemma Bonet Secretaria d’Universitats i Recerca

L’article s’obre amb una aproximació als orígens de l’Intercat com un web amb recursos virtuals per aprendre català, que tenia l’origen en la Declaració de Bolonya. A continuació s’expliquen els canvis de la plataforma entre 1999 i l’actualitat, i s’exposa la situació actual del recurs especialment pel que fa a objectius i continguts. L’article també aborda la procedència dels destinataris i, finalment, les expectatives de futur.

Recerca

Prospectiva de la llengua a Catalunya: Simulació amb autòmats cel·lulars 

Francesc Salvador BeltranSalvador Herrando Universitat de Barcelona

Doris Ferreres i Violant Estreder Universitat de València

Marc-Antoni Adell Societat Valenciana de Psicologia

Marc Ruiz-Soler Universitat de Màlaga

L’article aborda l’aplicació d’eines informàtiques de simulació en l’àmbit psicosocial a la situació de la llengua a Catalunya per extreure’n escenaris de futur. En primer lloc s’aborda el context metodològic de la simulació social amb autòmats cel·lulars. En segon lloc, s’aplica el mètode i el sistema als resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008 i se n’extreuen resultats. Finalment, s’apunten unes conclusions.

Usos lingüístics a l’Aran: una primera lectura dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008 Versió aranesa

Montserrat Martínez Melo Universitat Autònoma de Barcelona

Anna Torrijos Direcció General de Política Lingüística

Aquest article presenta els resultats obtinguts a l’Aran de l’Enquesta d’usos lingüístics 2008, que és la segona edició d’una estadística oficial sobre els usos que les persones residents a Catalunya fan de les diverses llengües presents en el territori. En aquesta segona edició, s’inclou com a novetat una sobrerepresentació de la mostra a l’Aran per tal de mesurar els usos lingüístics d’aquest territori amb llengua pròpia, la variant aranesa de l’occità.

Ressenyes

PUIG SALELLAS, Josep M. Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori

Albert Fabà Consorci per a la Normalització Lingüística

GENERALITAT DE CATALUNYA. Guia d’usos i estils a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Montse Romà Oficina d’Atenció Ciutadana de la Generalitat a Girona

TERMCAT. La definició terminològica

Carolina Santamaria Jordà Institut d’Estudis Catalans

Font: http://www.gencat.cat/llengua/liu/50/