Pons, Eva; Sorolla, Natxo [2009] Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005 – 2007). Elaborat per la Xarxa CRUSCAT – IEC, per encàrrec de l’Observatori de la Llengua Catalana. Publicació en línia.
Reformes estatutàries amb objectius no coincidents
El fet polític i jurídic més important del trienni ha estat l’aprovació i entrada en vigor de les reformes dels estatuts d’autonomia de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó.
Al País Valencià, la reforma estatutària de l’any 2006, avalada pel pacte previ entre socialistes i populars, feia èmfasi en la condició del valencià com a “llengua pròpia”. El Partit Popular continua dominant les institucions i manté la mateixa l’absència d’accions de promoció de la llengua i les iniciatives constants per reivindicar la individualitat del valencià respecte del català. La situació de l’ensenyament del català continua en la seva situació de precarietat per manca de professorat qualificat lingüísticament i oferta insuficient de línies en valencià.
A Catalunya, el Parlament assolia un amplíssim consens entorn del contingut lingüístic de la reforma, orientada a reforçar el caràcter del català com a llengua pròpia i a equiparar el contingut de la seva oficialitat amb la del castellà, amb la inclusió del deure de coneixement. El trienni abasta el final del primer govern tripartit progressista, força traumàtic, i l’espera del pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Partit Popular i el Defensor del Poble contra les previsions lingüístiques de l’Estatut. També es discuteix sobre el reial decret que obliga a introduir una tercera hora de castellà en el currículum de primària.
En el cas de les Illes Balears, la reforma estatutària és tramitada sota la majoria del Partit Popular, i no s’hi incorporen novetats rellevants pel que fa a l’estatus de la llengua. Destaca la consignació de les varietats dialectals del català com a referents a les Illes Balears. Durant el període es produeix l’accés a les institucions dels partits integrats en el Pacte de Progrés, bandejant el discurs bilingüista i particularista de l’anterior govern del PP i el fre d’algunes iniciatives adreçades a afeblir la llengua a l’ensenyament obligatori, a debilitar l’exigència lingüística als funcionaris o a reduir la catalanització de la televisió autonòmica IB3.
A Aragó, la nova reforma de l’Estatut la major part dels partits tornen a bloquejar l’oficialitat estatutària del català i de l’aragonès. El desenvolupament del procés estatuari propi —i àdhuc el procés de reforma català— s’han adduït com a arguments dilatoris per a no posar en marxa l’elaboració de la reclamada llei de llengües.
A Andorra, al principi del trienni es produeix l’accés a l’executiu del Partit Liberal, que governa en minoria, aprovant i posant en marxa el Pla Nacional Lingüístic 2006-2009.
A la Catalunya del Nord el president de la regió Llenguadoc-Rosselló encapçala polèmiques per fer més perifèrica la llengua catalana i el Consell General llença algunes accions per introduir l’ús del català en diversos àmbits institucionals i socials.
A l’Alguer, la situació política lingüística roman estancada al llarg de tot el període.
La millora substancial dels instruments d’anàlisi sociolingüística
Durant els anys 2005 i 2006 es fan públics els resultats de les enquestes sobre usos lingüístics realitzades arreu dels territoris de parla catalana durant el bienni anterior. Això permet, per primer cop a la història, dibuixar una descripció real de la situació del català en tots els seus territoris. Les dades absolutes indiquen un nombre total de 11.011.168 persones als territoris de llengua catalana que declaren que entenen el català; i una població de 9.118.882 habitants que declaren que saben parlar-lo, confirmant la posició del català entre les llengües mitjanes europees. Tant el coneixement com la llengua emprada a la llar i a la transmissió intergeneracional permet revisar les diferències molt marcades en la situació de la llengua.
Inici de la represa de la col·laboració entre territoris i entrebancs a la política secessionista del País Valencià
Cal esmentar l’impuls renovat de les relacions de col·laboració entre diversos territoris de l’àmbit lingüístic, com en les reformes estatutàries de Catalunya i les Illes Balears i l’entrada d’Andorra en la refundació de l’Institut Ramon Llull.
Els entrebancs de la política secessionista al País Valencià es troben amb el refermament de la unitat de la llengua amb el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; l’anul·lació per part del Tribunal Suprem de l’ordre que impedia homologar els títols de català o desestimació dels recursos contra el reconeixement de la unitat del català la Unió Europea.
Iniciatives de l’Estat espanyol respecte de la llengua catalana amb resultat incert
Les iniciatives del Govern socialista espanyol , com la demanda d’uns usos oficials del català a la Unió Europea o l’anunci d’un Consejo de Lenguas en la Administración General del Estado, o bé obtenen uns resultats difusos o ni tan sols es constitueixen.
A partir de la reforma del Reglament del Senat (2005) amplia les possibilitats d’utilitzar les altres llengües oficials, però sense permetre-ho en els plens de la Cambra.
L’augment de la competència en un mercat comunicatiu no autònom
L’arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT), produeix un increment substantiu de l’oferta i la competència en el sector. Per tant fa minvar la proporció de productes televisius en català. L’assignació de les llicències de TDT local pot incrementar l’oferta en català a Catalunya, mentre que al País Valencià s’ha tendit a marginar aquelles ofertes que garantien un major ús del valencià.
IB3, televisió pública balear, tendeix a consolidar-se com a oferta de televisió generalista en català. Però el Govern valencià pretén paralitzar les emissions digitals de Televisió de Catalunya per la via judicial.
Repercussió a la premsa:
- TV3 EL CATALÀ AVANÇA
- AVUI EL CATALA EN PERILL
- AVUI EL CATALÀ, EN PERILL DE MORT AL PAÍS VALENCIÀ I A LA CATALUNYA NORD
- DIARI DE GIRONA EL CATALÀ ES REFÀ A CATALUNYA PERÒ ES DETERIORA A VALÈNCIA
- EL PAIS (EDICION CATALUÑA) LA FRANJA ES DONDE MÁS SE HABLA CATALÁN
- EL PUNT (BARCELONA) SOM MÉS DE NOU MILIONS
- MEDITERRÁNEO LOS EXPERTOS RECONOCEN UN AVANCE SOCIAL DEL CATALÁN Y ALERTAN DEL DETERIORIO EN VALENCIA
- DIARIO DE MALLORCA EL IEC DESTACA QUE LA LLEGADA DEL PACTE “FRENASE” LAS INICIATIVAS DIRIGIDAS A “DEBILITAR” LA LENGUA EN LA ENSENÑANZA
- LA VANGUARDIA UN INFORME ALERTA DEL RETROCESO DEL CATALÁN EN VALENCIA
- LAS PROVINCIAS EL IEC CRITICA EL ESTATUTO VALENCIANO POR REIVINDICAR LA LENGUA PROPIA
- ADN EXPERTOS RECONOCEN AVANCE SOCIAL DEL CATALÁN Y ALERTAN DETERIORIO EN VALENCIA
- DIARI D’ANDORRA UN ESTUDI AFIRMA QUE EL CATALÀ GAUDEIX DE BONA SALUT I QUE N’AUGMENTA L’ÚS
- ABC (EDICION COMUNIDAD VALENCIANA) UN INFORME PATROCINADO POR EL TRIPARTITO ACUSA AL PPCV DE NO INCENTIVAR EL CATALÁN
- ABC (EDICION COMUNIDAD VALENCIANA) EL SEMÁFORO
- DEIA EXPERTOS RECONOCEN EL AVANCE SOCIAL DEL CATALÁN Y ALERTAN DEL DETERIORO EN VALENCIA
- DIARIO DE MALLORCA EL USO DEL CATALÁN AVANZA EN BALEARS, SEGÚN CRUSCAT
- LA MAÑANA DIARIO DE PONENT UN ESTUDIO RECONOCE EL AVANCE SOCIAL DEL CATALÁN PERO ALERTA DE SU DETERIORO EN VALENCIA
- PUBLICO (EDICION NACIONAL) ALERTA POR EL RETROCESO DEL CATALÁN EN VALENCIA
- REGIO 7 L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ AVANÇA
- SEGRE (ED. CATALA) LA FRANJA, ON MÉS ES PARLA. UN INFORMEDEL’IEC RECONEIX AVANÇOS EN L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ
- 20 MINUTOS BARCELONA USO DEL CATALÁN