Font: Diari de Balears

La rebaixa del català avança amb durs retrets de l’oposició

El PP rebutja les esmenes de l’esquerra a la llei. Armengol anuncia que si governa la derogarà i acusa Bauzá de tenir “una obsessió malaltissa contra el català”. El PSM augura la castellanització

Quim Torres | 13/06/2012

La llei que rebaixa l’estatus del català com a llengua pròpia, que farà innecessari conèixer-la per ser funcionari, superà ahir el primer tràmit parlamentari. En un tens debat, eclipsat pel desmarcament del popular Antoni Pastor, el PP rebutjà les esmenes de l’oposició i l’esquerra carregà amb duresa contra el Govern de José Ramón Bauzá. L’acusà de rompre el consens lingüístic, de dividir la societat, d’anar contra de la llengua pròpia i de voler castellanitzar Balears. El Govern respongué que “només vol fer normal allò que és normal al carrer”.

La socialista Francina Armengol assumí personalment el debat i s’erigí en cap de l’oposició per anunciar que, si el 2015 tornen a governar, el primer que faran serà derogar aquesta llei i tornar al consens del 1986. Val a dir que la reforma de la Llei de funció pública, que s’aprovarà el proper mes, modifica la Llei de normalització lingüística. La reforma farà que el català deixi de ser necessari per fer feina a l’Administració i que la llengua pròpia deixi de ser d’ús preferent dels funcionaris. Per l’oposició, que ahir lluí llaços quadribarrats, això suposa de fet que deixi de tenir caràcter de llengua pròpia i que la Llei de normalització perdi aquest objectiu.

Armengol culpà directament el president Bauzá de “l’atac” a la llengua pròpia i li va retreure una “obsessió malaltissa contra el català”. “Li molesta ser president d’una comunitat que té una llengua pròpia”, li entimà. I acusà el PP de perpetrar un “atemptat” des de la “ignorància”, de voler “mutilar” la identitat pròpia, de no conèixer la història de la terra. Afirmà que la llei té set antropònims, els dels set membres del Consell de Govern, autors d’un “genocidi cultural en tota regla”. Sentencià que els populars empren d’excusa la llibertat per anar “contra el seu poble”. I advertí que la ciutadania “jutja” la seva política lingüística i no l’avala,en vista de l’escassa elecció del castellà com a llengua d’ensenyament.

Com la socialista, el nacionalista Nel Martí insistí que no hi ha llibertat mentre el català no sigui obligatori com el castellà. “Només un lingüicida obviaria la situació de debilitat del català”, afirmà. I augurà que el castellà passarà a ser llengua preferent de l’Administració, passa prèvia a la “substitució” lingüística. “Sense obligatorietat deixa d’haver-hi oficialitat”, assenyalà el del PSM, qui advertí que el Govern llança un missatge clar: “El català ja no és una llengua necessària”.

Per part del Govern, defensà la llei el conseller d’Administracions Públiques, Simó Gornés. El menorquí acusà l’oposició “d’incendiar” el carrer i afirmà que la llei no minva drets lingüístics i no va en contra de la llengua pròpia, “al contrari”. Indicà que es compleix el programa electoral del PP i que l’objectiu d’eliminar el requisit de català és que puguin accedir a l’Administració els més preparats. Assegurà que l’escenari de l’any 1986, quan s’aprovà la llei de normalització, ha canviat i el català té ara “bona salut i un ús generalitzat”. A l’Administració, afegí, està “absolutament normalitzat” .

Per part del PP, Fernando Rubio qualificà l’oposició d'”oportunista” i li retragué contradiccions del passat. Afirmà que la llei pretén convertir la llengua “en un estímul i no en un problema o obstacle” i que no es pot donar portada als bons professionals perquè no coneguin la llengua pròpia.

Al ple també assistiren els presidents de la Lliga i Convergència, Jaume Font i Pep Melià, sense representació. “Mai tan pocs havien fet tant de mal a tants”, digué Font. “És un dia lamentable, perquè aquest Govern va en contra del país i de la llengua pròpia”, afegí Melià. “El PP persevera en la voluntat continuista dels seus predecessors franquistes de continuar imposant la llengua castellana a l’Administració”, sentencià el president d’Esquerra a Mallorca, Joan Lladó, en un comunicat.

L’oposició irrita Bauzá insistint en els seus negocis privats

Una nova pregunta de l’oposició sobre els seus negocis privats irrità ahir el president José Ramón Bauzá, que contestà al nacionalista Biel Barceló acusant-lo de no haver fet res durant un any i de dedicar-se a “embrutar el nom del president i amagar-se de la seva gestió”. Bauzá, que insistí que no ha incorregut en incompatibilitats, acusà l’oposició de ser oportunista i demagògica i d’enganar. No fou l’únic punt de crispació que es visqué en la sessió de control, que s’anà escalfant a mesura que s’apropava el debat lingüístic. La socialista Francina Armengol també li va retreure l'”opacitat” i l’acusà de mentir a l’hora de declarar les seves activitats i interessos. “Està obsessionat a tapar els seus negocis privats i no a resoldre els problemes dels ciutadans” i “ocupa més temps amb els seus negocis privats que amb les Illes Balears”, li digué. Bauzá acusà l’esquerra d’haver posat en perill l’estat del benestar. Però els debats tensos es repetiren també amb els consellers i dos d’ells obriren debats amb l’oposició. El d’Educació, Rafel Bosch, per defensar que no retalla el sou dels docents, sinó els complements. I el conseller de Presidència, Toni Gómez, per insistir en les acusacions a l’exconseller de Salut Vicenç Thomàs (PSIB).