Font: Recerca en Acció

Pedagogs, psicòlegs i lingüistes han avaluat de forma exhaustiva el rendiment lingüístic i acadèmic dels alumnes de Catalunya i han arribat a un seguit de conclusions. Aquest text en fa un resum, tot citant els articles originals on es poden consultar-ne les dades. D’aquesta manera volem contribuir perquè l’anàlisi d’aquest tema es basi en dades empíriques abans que en posicions ideològiques preestablertes.

Diari de recerca

29/02/2012

El 1997, el psicòleg Josep Maria Serra va avaluar el coneixement matemàtic de l’alumnat de quart de Primària. Ho va fer comparant dos grups d’alumnat castellanoparlant del mateix nivell sociocultural, un escolaritzat en català (immersió lingüística) i l’altra en la seva llengua. Els participants eren respectivament 322 i 266 alumnes. Els resultats mostraven que l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en català igualava, i fins i tot superava, el coneixement matemàtic dels seus iguals escolaritzats en castellà a Catalunya i dels seus iguals de la resta de l’Estat. (extret del llibre Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori)

Aquest és només un exemple dels nombrosos treballs que han avaluat el resultat de la immersió lingüística a Catalunya.  Al final d’aquest article podeu trobar una relació d’alguns estudis publicats a diverses revistes i llibres.

Quines dades aporten aquestes recerques? Segons Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Girona,  “des del 1990 hi ha hagut una avaluació sistemàtica dels resultats de l’educació bilingüe a Catalunya.  Des del punt de vista del coneixement lingüístic no s’han trobat diferències entre catalanoparlants i castellanoparlants en el seu coneixement de la llengua espanyola. Fins i tot no s’han trobat diferències del nivell de coneixement de la llengua espanyola entre els estudiants de les escoles catalanes i els que hi ha a escoles de la resta d’Espanya” (The Catalan School model, 2010).

Per formar-se una idea global podeu consultar el sisè número dels Quaderns d’Avaluació:  El coneixement de llengües a Catalunya , on s’exposa el nivell de competències que assoleix l’alumnat en català, castellà i anglès al llarg de les etapes educatives.

Un model que funciona

En síntesi, totes les dades recollides indiquen que la immersió lingüística no provoca cap problema en l’alumnat castellanoparlant ni incideix de forma negativa en el seu nivell lingüístic, com indiquen els treballs realitzats (Arnau i al., 1994; Bel i al., 1991, 1993, 1994; Boixaderas i al., 1992; Guasch, 1999; Guasch i al., 1999; Ribes, 1993; Vila, 1995).

En canvi, els experts apunten que sense la immersió lingüística una elevada proporció d’alumnes castellanoparlants sortirien de l’escola sense coneixement del català, bàsicament perquè en el seu medi social no poden aprendre aquesta llengua.

Per a més detalls, us recomanem veure el vídeo Llengua i escola, mites i realitats, que recull diverses intervencions d’experts en una sessió organitzada per la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya.

Les raons de la immersió lingüística i l’exemple del Canadà

Quan una societat vol ser bilingüe cal que la llengua socialment més feble prevalgui en l’educació.  Aquest principi ha estat establert per autors com Wallace Lambert, un dels defensors de la immersió lingüística que ha estat aplicada al Quebec amb resultats similars als de Catalunya.

De fet, els estudis fets al Canadà han demostrar que els programes d’immersió en francès són formes efectives d’educació per a alumnes que parlen anglès, una llengua majoritària al Canadà. Fins i tot l’alumnat amb competències acadèmiques més limitades ha demostrat progressar tan bé com l’alumnat comparable en programes escolars d’un entorn anglès convencional, alhora que adquireix uns nivells superiors en competència lingüística en francès. (vegeu l’article de Fred Genesse, “Una revisió dels programes d’immersió en francès al Canadà“)

Avui dia: el català llengua principal del sistema educatiu de Catalunya

La investigació mostra que l’èxit dels programes d’immersió lingüística es relaciona amb les condicions següents:

1/ que sigui voluntària (a P-3 es pot triar en quina llengua s’escolaritzen els fills. Molt poques famílies, de l’ordre de 5 cada any, trien el castellà)

2/ que els mestres siguin bilingües (dominin la llengua de l’escola i de l’alumnat)

3/ que l’alumnat que forma part de l’aula sigui de llengua diferent a l’escolar. És a dir, que no hi hagi alumnat barrejat de llengua catalana i llengua castellana

Aquestes tres condicions ja no s’acompleixen en l’actualitat a causa de l’arribada massiva d’immigrants de procedències molt diverses.  En un moment on a Catalunya es parlen unes 250 llengües, ni els mestres no poden dominar les llengües dels alumnes, ni les famílies poden demanar l’escolarització en l’idioma propi dels fills.

Això fa que actualment es parli de la “nova” immersió, un procés més complex, amb nous reptes educatius i lingüístics, com permeten copsar diversos estudis.

Entre els treballs realitzats sobre la nova situació destaquem el següent:  Els programes de canvi de la llengua de la llar a l’escola: aspectes metodològics i organitzatius (text de Ignasi Vila, Nuria Aragonés, Juli Palou, Carina Siqués, Teresa Verdaguer, Montserrat Vilà).  Aquest text repassa els resultats de la immersió, fa una diagnosi de la situació actual i documenta com actualment una part de l’alumnat no assoleix les competències bàsiques pel que fa al coneixement de les llengües de l’escola.  A més a més, estudis recents evidencien que les actituds lingüístiques d’una part de l’alumnat de l’educació secundària obligatòria s’han modificat en perjudici de la llengua catalana.  Concretament, una part important de la immigració hispana manté una resistència important envers el català, si bé la resta de les persones immigrades, especialment les africanes, mantenen actituds envers la llengua catalana tant o més positives que les que han mantingut les persones catalanes de llengua familiar castellana al llarg dels últims vint-i-cinc anys. En tot cas, el coneixement de català a l’escola ha sofert una davallada en els últims deu anys, contràriament al coneixement de castellà, que es manté invariable.

Els autors d’aquest article fan un conjunt de propostes per redreçar la situació creada els últims anys respecte a les possibilitats de promoure el coneixement de llengua catalana.

BIBLIOGRAFIA – RECULL DE RECERQUES SOBRE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Si disposes de poca estona i només pots llegir un text….. et recomanem l’article   Els programes de canvi de la llengua de la llar a l’escola: aspectes metodològics i organitzatius (text de Ignasi Vila, Nuria Aragonés, Juli Palou, Carina Siqués, Teresa Verdaguer, Montserrat Vilà).

Llibres sobre la immersió

En aquests tres llibres està resumit tot el coneixement (avaluacions i resultats) sobre la immersió lingüística a Catalunya:

Artigal, J.M. (1989). La immersió a Catalunya. Vic: Eumo.

Serra, J.M. (1997). Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori.

Vila, I. (1995). El català i el castellà en el sistema educatiu de Catalunya. Barcelona: Horsori.

Alguns articles destacables sobre la immersió lingüística

Bel, A., Serra, J.M. i Vila, I. (1994). “Estudio comparativo del conocimiento de catalán en sexto, séptimo y octavo de EGB en 1990” A: M. Siguan (Ed.), Las lenguas en la escuela (pp. 229-252). Barcelona: Horsori.

Arnau, J., Bel, A., Serra, J.M. i Vila, I. (1994). “A comparative study of the knowledge of Catalan and Spanish among 8^th-grade schoolchildren in Catalonia”. Tutkimuksia, 185, 107-127.

Bel, A. (1989). “La competencia lingüística de los alumnos de inmersión”. A: Actas I Simposio Internacional de Didáctica da Lingua e a Literatura. Universidad de Santiago de Compostela.

Bel, A. (1991). Deu anys de normalització lingüística a l’ensenyament 1978-1988. Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Bel, A., Serra, J.M. i Vila, I. (1993). “Estudio comparativo del conocimiento del catalán y del castellano al final del ciclo superior de EGB”. A: M. Siguan (ed.). Enseñanza en dos lenguas. Barcelona: Horsori, p. 97-110.

— (1994). “Estudio comparativo del conocimiento de catalán en sexto, séptimo y octavo de EGB en 1990″». A: M. Siguan (ed.). Las lenguas en la escuela. Barcelona: Horsori, p. 229-252.

Boixaderas, R.; Canal, I. i Fernàndez, E. (1992). “Avaluació dels nivells de llengua catalana, castellana i matemàtiques en alumnes que han seguit el programa d’immersió lingüística i en alumnes que no l’han seguit. Resultat de proves aplicades a divuit escoles de Badalona a l’inici de 3r d’EGB”. A: AAVV, Ponències, Comunicacions i Conclusions del Segon Simposi sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants. Vic: EUMO, p. 169-182.

Genesee, F. (2006). “Una revisió dels programes d’immersió en francés al Canadà”. Quaderns d’Avaluació, 6, 56-77.

Guasch, O., Clariana, M., Luna, X., Milian, M. i Ribas, T. (1992). L’aprenentatge de l’escriptura i els programes d’immersió: anàlisi de textos de nens de 4t d’EGB. Dins Ponències, Comunicacions i Conclusions del Segon Simposi sobre l’ensenyament del Català a no-catalanoparlants. Vic: Eumo.

Lambert, W.E. (1981). “Un experimento canadiense sobre desarrollo de competencia bilingüe: programa de cambio de lengua hogar-escuela”. Revista de Educación, 268, 167-177.

Serra, J.M. (1989). “Resultados académicos y desarrollo cognitivo en un programa de inmersión dirigido a escolares de nivel sociocultural bajo”. Infancia y Aprendizaje, 47, 55-65.

La “nova immersió”: alguns textos sobre la situació actual

Canal, I. i Vial, S. (2005). “Llengua i escola a l’ensenyament primari”. Comunicació al Tercer Simposi sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants. Vic, setembre.

Huguet, A. (2008). “Interdependencia lingüística y práctica educativa. Un estudio con escolares de origen inmigrante”. Infancia y Aprendizaje, 31(3), 283-301.

Huguet, A.; Janés, J.; Navarro, J. L.; i Serra, J. M. (2005). Les actituds lingüístiques de l’alumnat immigrant a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.

Maruny, L. i Molina, M. (2000). Adquisició del català i competència comunicativa en alumnes d’origen marroquí a l’ensenyament obligatori. Memòria de recerca. Vol. I i II. Document no publicat. La Bisbal d’Empordà.

Oller, J.; Vila, I. (2011). “Variables asociadas al conocimiento de catalán y castellano escrito del alumnado extranjero. Un estudio empírico en sexto de primaria de Cataluña”. Infancia y Aprendizaje, 34 (4), 427-447.

Vila, I., Siqués, C. y Roig, T. (2006).) Llengua, escola i immigració: Un debat obert. Barcelona: Graò.

Vila, I.,  Canal, I., Mayans, P., Perera, S., Serra, J.M., Siqués, C. (2009). “Las aulas de acogida de la educación primaria de Cataluña el curso 2005-2006: sus efectos sobre el conocimiento de catalán y la adaptación escolar”. Infancia y Aprendizaje, 32(2), 307-327.

—

Per localitzar aquests texts, consulteu el Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya