Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: La proposta de civisme lingüístic.
Acabo de llegir el darrer llibre del meu col·lega -en diversos sentits- Emili Boix-Fuster Civisme contra cinisme, premi Serra i Moret (2010), i no puc deixar de recomanar-lo. El llibre constitueix una proposta de civisme lingüístic, un apartat del civisme que, incomprensiblement tenint en compte que vivim en un país que se les dóna de llenguaferit, sempre queda relegat a les golfes de l’oblit en els debats sobre ètica i moral dels filòsofs nostrats. Trencant amb aquest mal costum, i seguint el deixant d’alguns dels seus mestres en el camp del civisme, com el mateix Serra i Moret, Boix avança un seguit de propostes i de raonaments que poden sintetitzar-se, a parer meu, en dos, una de general i una altra de local.En termes generals, Boix-Fuster aposta per defensar de manera efectiva la diversitat lingüística entenent que és un bé per a tota la humanitat. Ho fa de manera raonada i civilitzada -cívica, esclar- i mirant de fer reposar els seus arguments no pas en abosluts intangibles sinó en realitat properes i mesurables, matisant i acceptant que la realitat és quelcom polièdric i que cal saber-ne aprofitar els aspectes positius sense amagar-ne les arestes.En termes particulars, Boix-Fuster mostra com el català és una llengua mitjana anormalitzada, és a dir, posada -per algú, esclar- en situació de desavantage al seu propi territori. I fa una proposta molt clara:
“Potser no es pot pretendre una presència absoluta del català en tos els àmbits de la llengua -com no ho pretenen ni els holandesos ni els estonians, tots dos pobles amb sobirania política-, però sí que hem de pretendre una presència digna, intensa i segura de la nostra llengua pròpia.” (Boix-Fuster 2012: 199)
Potser no estareu d’acord amb tot el que l’Emili diu al seu llibre. Però estic segur que no per això deixareu de considerar que el seu és un llibre que convé que corri, sobretot entre les noves generacions, sotmeses com estan a una dutxa diària de missatges destinats a desorientar-los lingüísticament. El llibre de Boix-Fuster serivirà, no en tinc cap dubte, per guanyar molts adeptes a una tasca noble com és la salvaguarda de la diversitat lingüística del món.