La facilitat de mesurar Internet ens dona la possibilitat de mesurar les “societats” i les “llengües” a temps real. Fa un temps era inimaginable una mesura de l’activitat humana a este nivell. Amb totes les precaucions que s’ha de tenir sobre qui usa Internet, per a què l’usa, etc. ja apareixen els primers estudis sociolingüístics sobre les persones a la xarxa. N’hi ha dos de nous, un sobre contacte de llengües, amb informació molt interessant del català, i un altre sobre la difusió de noves paraules a twitter.
The Twitter of Babel: Mapping World Languages through Microblogging Platforms (enllaç) [El Twitter de Babel: mapejant les llengües del món a través de les plataformes de microblogging] és un article (prepint a arXiv) d’investigadors nordamericans,
francesos i italians que analitza l’homogeneïtat lingüística de diferents estats i pot arribar a analitzar els patrons turístics estacionals (amb les seues llengües) a partir de les dades de Twitter. L’estudi permet destacar que el català es troba en la posició número 19 de les llengües del món segons les piulades geolocalitzades, i que en la mapificació, és un dels casos excepcionals de llengua sense Estat propici que apareix visiblement representada (en groc al segon gràfic). El treball destaca que a Catalunya el català i el castellà estan altament mesclats, a diferència d’altres territoris amb contacte de llengües, sobretot a Barcelona. Hi ha un 28,2% de piulades geolocalitzades en català i un 49% en castellà, i en destaquen que la distància entre una i altra és major que la distància en la llengua habitual declara (EULP08). Fan saber que, amb tot, que les dades són properes, i que els censos no tenen en compte el turisme, i que els usos lingüístics a Twitter poden estar mediats per llengües amb més audiència, i per tal de confirmar-ho aporten les dades de presència de l’anglès al Twitter de Catalunya. Finalment, els investigadors destaquen que el català és més usat a l’àrea central i nord de Catalunya, en comparació a l’eix costaner Barcelona – Tarragona. Esta distribució territorial del català la destacàvem també a l’últim Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011 (enllaç).
Les dades que s’analitzen a nivell de ciutats són les de Montreal i Nova York. Però si ampliem els gràfics de Barcelona, podem arribar a detectar alguns patrons. Comptant que el gràfic només visualitza la presència del català i el castellà (caldria confirmar-ho), la ciutat té alguns eixos amb major presència del català (groc), que són els eixos econòmics i comercials, com la Diagonal, la Gran Via, i eixos verticals que podrien ser Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan o Plaça Espanya. També es destaquen ciutats contraposades, com Sant Cugat (més catalanoparlant) i Rubí (castellanoparlant). O nuclis urbans amb forta presència del català (i el castellà), com el de Terrassa o Granollers, una primera corona molt més castellanitzada, i una perifèria catalanoparlant. Com recorda als cercles de l’Escola de Chicago!
L’altre article és Mapping the geographical diffusion of new words (enllaç) [mapejant la difusió geogràfica de paraules noves], que també explora les possibilitats d’utilitzar Twitter en el camp de la sociolingüística, però en este cas, del variacionisme. El treball dels investigadors nordamericans manifesta que, malgrat el que s’afirma sobre el poder dels mitjans socials per connectar a les persones de tot el món, molts neologismes es restringeixen a zones geogràficament compactes, estenent-se de ciutat a ciutat. S’estudia la xarxa d’influència lingüística entre les ciutats nord-americanes, i els factors socials que poden impulsar la innovació lèxica.
Articles a Xarxes socials i llengües relacionats:
Fronteres lingüístiques i fronteres administratives en les interaccions per mòbil
L’anàlisi de la llengua permet veure l’estat anímic de la societat
Anàlisi de l’efecte social dels terratrémols per twitter
Anàlisi electoral amb xarxes de Twitter
La revolució egípcia en xarxes de twitter
Això del Twitter què és?
Un mapa de les relacions dels Indignats
