Font: Llibres gencat » Civisme contra cinisme | Post d’Emili Boix-Fuster.
Civisme contra cinisme | Post d’Emili Boix-Fuster
Aquest és un assaig sobretot a favor de la diversitat lingüística. Totes les llengües, començant per les més properes (el català, la llengua pròpia del país, el castellà, l’anglès, el francès, l’àrab, i moltes altres iguals en dignitat) poden ser un recurs extraordinari per viure i conviure amb més democràcia, amb més qualitat i fins i tot amb més poesia. Qui estima una llengua, si té sentit de l’alteritat, podrà estimar-les totes, en la vida de cada dia i al llarg de la vida.
Aquest llibre ofereix diferents tasts del plurilingüisme als països de llengua catalana. És possible un civisme lingüístic? La diversitat lingüística és una benedicció o una maledicció? Com poden conviure millor el català i el castellà? Com podem cooperar millor valencians, mallorquins, catalans, andorrans, menorquins… per poder continuar creant en la nostra cultura comuna; com haurien de comunicar-se els governs amb els ciutadans amb més justícia social? Com podem usar el català amb més naturalitat i comoditat al nostre propi país, amb total cortesia però sense complexos? Com són i com parlen les famílies bilingües? Com hauríem de presentar la nostra llengua i cultura a l’exterior per evitar malentesos? Com podem millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres, assignatura pendent per a molts ciutadans?
Tots els capítols estan precedits de cartes adreçades a destinataris imaginaris, les quals voldrien reflectir la diversitat lingüística i cultural creixent dels nostres països: una carta a una jove arquitecta, allunyada del món de les llengües; una carta a una jove mestra, que s’enfronta amb aules multilingües; una carta a un immigrant àrab, que s’integra sols a la llengua castellana; una carta a un valencià d’esquerres, per a qui el valencià és una nosa del passat; una carta a una mare d’una família bilingüe, que no veu la utilitat del català per als seus fills; una carta a una professora d’alemany a Barcelona, que és impermeable a la cultura catalana; una carta a una eterna aprenent inicial d’anglès, i , finalment, unes cartes a una cuidadora d’una vella i a una senyora de fer feines, totes dues de primera llengua castellana.
Els lectors d’aquest assaig –així ho esperem– podran assaborir l’exquisida macedònia lingüisticocultural dels nostres països de llengua catalana a inicis del segle XXI, podran tastar-la i apreciar-la amb més elements de judici i rebran fins i tot algunes propostes per millorar-la.
Emili Boix-Fuster
Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de BarcelonaFitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF
Altres títols del Departament de Benestar Social i Família a Publicacions de la Generalitat