Font: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: VI. EUSKAL SOZIOLINGUISTIKA JARDUNALDIA.
Ahir es va celebrar la VI Euskal Soziolinguistica Jardunaldia al Kursaal de Donosti, una trobada francament interessant. D’entrada, assenyalem-ne l’èxit de participació: unes 200 persones de l’àmbit de la dinamització lingüística, la política lingüística i l’ensenyament, amb representació institucional deprimer ordre -dos viceconsellers del Govern Basc com a mínim- i diversos especialistes de primera línia internacional entre el públic. Una organització impecable, amb una posada en escena austera però molt acurada, i uns objectius clars: presentar i emmarcar adequadament les dades del projecte Arrue, un estudi de tipus censal sobre els coneixements i els usos lingüístics dels escolars bascos de 4 de primària i segon d’ESO (aquí en teniu alguns resums en castellà. Diario Vasco, Kioskoymas, El País, ABC que m’ha passat l’amic Imanol Larrea).
Molt sintèticament, el projecte detecta dues tendències principals:
- El basc s’usa molt per a les funcions explícitament escolars, concretament parlar amb els companys a classe i parlar amb els mestres, però molt menys per a les funcions interpersonals no escolars, sobertot parlar amb els companys fora de l’aula.
- Es produeix una caiguda molt notable en l’ús del basc entre l’alumnat de primària i el de secundària.
En les converses de passadís es respira una certa desorientació que em recorda la que vivíem a Catalunya fa una dècada: potser hem arribat als límits de l’escola? Serveix per a alguna cosa, tant d’esforç per euskaldunitzar l’escola si després la societat no acompanya? I si generem desafecció envers el basc entre una part de les noves generacions? Tot plegat salpebrat amb anècdotes personal d’aquell jove que ha abandonat l’ús de l’èuscar o aquell altre que ara s’identifica sobretot amb el castellà perquè -agafeu-vos fort-els seus referents són… el Barça i el món del cinema, que, és clar, li arriben pel sedàs del castellà.
A la meva intervenció, procuro presentar alguns punts de reflexió entre les dinàmiques basca i catalana, partint dels resultats del projecte RESOL.
Faig èmfasi en dues qüestions: d’una banda, cal prendre amb cautela les comparacions de dues cohorts diferents en un un mateix moment, perquè poden reflectir no sols dinàmiques pròpies de l’edat, sinó conjuntures diferents. D’una altra, poso en dubte la validesa -o, si més no, la utilitat- de la noció d’àmbit d’ús, fent notar que “l’ús a l’aula” s’enteén millor com a “ús davant del mestre” i recordo que a Catalunya els usos entre iguals a l’aula no monitoritzats pels docents reprodueixen els comportaments de fora de l’aula. També suggereixo que potser el que passa és que els alumnes de primària responen més d’acord amb allò que s’espera d’ells que no pas l’alumnat de secundària -recordem que l’escola basca funciona per línies, de manera que tothom té molt conscient que va a una escola “en llengua X”.
En tot cas, una jornada de molt interès. En sentirem a parlar, d’aquest Soziolinguistika Klusterra.
