El ministre de Cultura, Albert Esteve, i la sociòloga Estel Margarit han presentat aquest dimarts el treball “L’escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra” del curs 2011-2012, un estudi elaborat per la mateixa investigadora amb el suport del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans.

L’estudi, fruit de l’ajut Lídia Armengol Vila a la recerca lingüística 2010-2012, s’ha elaborat amb les respostes de 2.551 alumnes d’edats compreses entre 12 i 16 anys dels tres sistemes educatius.

Pel que fa al coneixement lingüístic, les xifres constaten la millora del català en la darrera dècada en totes les nacionalitats, però especialment entre els alumnes portuguesos. El 95% dels estudiants declara que l’entén bé i el 91% diu que el parla bé, uns percentatges lleugerament superats pel castellà amb un 96 i un 94%, respectivament. L’enquesta subratlla que la meitat dels alumnes parla correctament el francès i una quarta part és capaç d’expressar-se en portuguès, mentre que continua la tendència, ja observada el 2002, d’un coneixement baix de l’anglès. Aquestes dades corresponen a l’autovaloració dels mateixos alumnes sobre la comprensió i la parla de cada llengua.

La llengua d’ús més habitual dels alumnes és el català –de manera exclusiva o combinat amb altres llengües– amb un 58%, amb predomini d’un registre bilingüe. En l’àmbit familiar, el català és la llengua més parlada (amb els pares un 49% i amb els germans un 64%), i en l’àmbit escolar es manté aquest predomini (amb els companys de classe un 76% i amb els professors i el personal auxiliar, un 84%). El 64% assegura que no sempre parla en català i ho justifica per l’adaptació al context i l’interlocutor o perquè no és la llengua familiar. Els alumnes fan una lectura positiva del plurilingüisme. Un 96% considera que li és beneficiós utilitzar diverses llengües, tant des del punt de vista social com amb vista al futur laboral.

La població escolar destaca la importància del català en la societat andorrana i la necessitat de promoure’n l’ús. Pel que fa als elements definidors de la identitat andorrana, parlar el català ocupa el tercer lloc, per darrere d’haver nascut a Andorra o viure-hi des de petit i per davant de tenir la nacionalitat.

Amb relació a la perspectiva sobre el futur lingüístic a Andorra, un 60% dels alumnes considera que la llengua que es parlarà en un futur al país serà el català, seguit del castellà (29%), el portuguès (8%) i el francès (2%).

Descarregar els arxius adjunts: Resum_estudi_Estel_Margarit.pdf (41 Baixades)