Xarxa CRUSCAT

Coneixements, representacions i usos del català

F. X. Vila sobre el Simposi “Languages and Internationalization in Higher Education: Ideologies, Practices, Alternatives”

19 jul. 2013

Font: Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Comença el Simposi “Languages and Internationalization in Higher Education: Ideologies, Practices, Alternatives”.

Comença el Simposi “Languages and Internationalization in Higher Education: Ideologies, Practices, Alternatives”

Avui a Reykjavík ha començat el 5è Simposi Nitobe “Languages and Internationalization in Higher Education: Ideologies, Practices, Alternatives“, el programa del qual podeu consultar aquí.

Després d’una introducció dels organitzadors, Frans Gregersen, University of Copenhagen i Anna Kristina Hultgren, de l’Open University (GB) han presentat el llibreque, editat per Humphrey Tomkin, resumeix el centre del debat del simposi: la política lingüística universitària,sobretot en relació amb l’anglès, als aïsos nòrdics. I la veritat és que han presentat un treball molt interessant en què han combinat metodologies quantitatives i qualitatives, l’estudi dels usos i les ideologies, i tècniques com ara els “shadowing”, és a dir, seguir de petja un informant durant períodes considerables per veure com es comporta lingüísticament. El dubte dels autors ea fins a quin punt el cas dels països nòrdis i l’anglès és un cas excepcional o tan sols l’avançada d’un procés imparable, i han plantejat un debat en aquest sentit.

Al debat hi han sortit tota mena de qüestions: està canviant la propietat de l’anglès dels nadius cap als no-nadius? Estem presenciant un procés de substitució lingüística?

Jo m’he permès indicar que a l’expposició hi trobava a faltar una oposició que em sembla fonamental: estem davant d¡un procés de reemplaçament d’una llengua per una altra o més aviat de l’addició d’uns contextos d’ús que abans no existien (els cursos de postgrau) internacionals per definició i per tant en una llengua franca acadèmica? Jo m’inclino sobretot per aquesta segona opció, sense descartar que pugui tenir un efecte de substitució si no es controla. El Dr. Tonkin ha fet notar, de tota manera, que als països anglòfons (que en bona part controlen la globalització) la idea de l’addició no s’entén, i parteixen de la base que a llarg termini hi ha d’haver reemplaçament total.

Al vespre, Enrique Hamel, de la Universidad Autónoma Metropolitana de México DF ha plantejat una interessant discussió sobre l’anglès i la política lingüística acadèmica i científica, fent notar que cal no reduir-la a la publicació, perquè la ciència inclou també la formació i la producció, a més de la circulació. M’ha resultat especialment interessant la idea que parli de metonímia per l’ús de publicació  en lloc de recerca perquè efectivament el predomini de l’anglès en les publicacions amaga  que la ciència es fa en moltes llengües, com vam posar de manifet amb la Vanessa Bretxa i en Llorenç Comajoan l’any 2012 (vid. infra). Hamel ha mostrat com el predomni de l’anglès com a llengua de la publicació científica té un fort biaix lingüístic atribuïblea l’adscripció anglòfona de les agències de qualificació, i ha plantejat una estratègia proactiva per afavorir les llengües altres que l’anglès en el món científic.

Referència: