Als països lingüísticament heterogenis el monolingüisme oficial dificulta la lleialtat política ciutadana
Des de la proclamació de la independència el 1991, a Ucraïna s’han anat enfrontant dues visions del tracte que hauria de rebre la diversitat lingüística del país. Per un costat, els nacionalistes ucraïnesos han apostat per l’oficialitat exclusiva de l’ucraïnès. Per l’altre, els mal anomenats prorussos han apostat pel rus com a segona llengua oficial de l’Estat (l’ara respectat expresident Leonid Kutxma ho va prometre el 1994). Enmig d’aquest foc creuat hi ha Crimea, que en un llunyà 1992 va fer una amenaça de secessió amb una Constitució que proclamava l’oficialitat del rus.SENS DUBTE, Ucraïna és una il·lustració més d’una situació que s’ha donat o que es podria donar en altres latituds: les societats que accedeixen dividides a la independència segueixen dividides després… Segueix llegint… Lliçons d’Ucraïna.
Albert Branchadell.Professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
Dijous, 13 de març del 2014