Quasi la meitat de la població no sap parlar valencià – La Veu del País Valencià.

Gairebé la meitat de la població no sap parlar valencià

Les dades de l’últim balanç estadístic de la Subdirecció general de política lingüística són preocupants per al futur de la llengua al País Valencià

Política 03.11.2014 11.45 h

En els 25 anys que han passat des de 1986, moment en que es va aprovar la Llei d’ús i ensenyament del valencià, i el 2011, el percentatge de valencians amb capacitat d’escriure en la pròpia llengua ha augmentat del 7,03% al 31,77%. Sent més precisos, en xifres absolutes s’ha passat de 262.407 persones capacitades per redactar un text en valencià, a sis vegades més, 1.535.693 ciutadans que poden escriure en aquesta llengua. Aquest increment en la capacitat d’escriure en valencià és gairebé la única dada positiva de l’últim balanç estadístic de la Subdirecció general de política lingüística. Un altre indicador positiu és també l’evolució de les persones que saben llegir en valencià. En un quart de segle han passat del 24,4% al 58,4%.

Però no tot són flors i violes. La llengua parlada s’estanca, resulta que la dimensió oral experimenta un ascens molt més tímid. Els habitants que entenen el valencià ha passat del 77,1% al 84,8% en aquests 25 anys. Però la dada alarmant és que en la última dècada, el percentatge s’ha reduït un punt i mig.

El quart i últim gran indicador de l’informe de la Conselleria d’Educació és preocupant: el 1986 sabia parlar valencià un 49,5% de la població, i des de llavors, només ha incrementat un punt i mig. El nivell és exactament el mateix que l’any 1991. En 20 anys no s’ha avançat en aquest terreny i a hores d’ara, la meitat de la població no sap parlar una de les llengües oficials del País Valencià.

Tot plegat ens porta a posar l’alarma en el perill que corre el futur del valencià. El seu ús social és molt baix, al carrer el valencià és una llengua poc parlada, sobretot a grans ciutats com València, Alacant o Elx.

La situació és crítica si a més a més fem un cop d’ull als màxims responsables de política lingüística del País Valencià. Ens trobem amb una portaveu del Consell i responsable de Política Língüística que fa uns anys es va avergonyir públicament de parlar en valencià amb aquell famós “perdoneu-me si em passo al valencià però és la meva llengua materna i tinc aquest defecte”. I ens trobem també amb un president de la Generalitat Valenciana que no s’esforça ni a parlar en valencià ni a intentar-lo aprendre. Dos exemples doncs, de quin és l’interès per la riquesa lingüística que tenen les institucions polítiques valencianes.

Si a això sumem l´atac indiscriminat de la Conselleria d´Educació a l’ensenyament plurilingüe en valencià amb la supressió d’unitats educatives en llengua pròpia, decrets que obliguen a reduir el nombre d´hores en valencià o el tancament d´escoles públiques amb línies en valencià, la política de marginació del valencià en l´àmbit educatiu és clara.

Sense mitjans de comunicació televisius i radiofònics autonòmics que contribueixen a la normalització del valencià, sense una política educativa que potenciï els programes d´ensenyament òptims i sense governants que utilitzin aquesta llengua, el futur del valencià és poc esperançador. I si a més hi sumem, tal com informàvem des de RacóCatalà la setmana passada, que el percentatge d’ús del valencià entre pares i fills se situa entre el 20 i el 30% en diferents zones del País Valencià, és clarament visible que si no hi ha canvi en l’impuls de la llengua i la normalització lingüística, el valencià no anirà en la direcció adequada.

Per sort, però, hi ha un ampli moviment social d’entitats i col·lectius que lluiten des de fa dècades per projectes de normalització del valencià, que han aconseguit prestigiar-lo i deslligar-lo d’actituds negatives. Fa anys que hi ha  organitzacions conformades per la voluntat de les persones d’organitzar tot tipus d’iniciatives pel valencià i en valencià.