Ciutadans i ciutadanes. Nens i nenes. Tots i totes. L’ús de les formes dobles i altres fórmules per no invisibilitzar la dona ha irromput amb força i són freqüents les polèmiques sobre si el masculí plural representa o no els dos gèneres. Val a dir que aquest debat no s’ha estès a totes les llengües romàniques, sinó que sembla que ha pres cos només en el català, castellà i gallec, segons explica Carme Junyent en aquesta entrevista a Vilaweb.

Avui, però, no vull parlar de qüestions estrictament lingüístiques sinó de com es va gestar aquesta transformació en l’ús del llenguatge.

 ‘La mística de la feminitat’

«Ah, que tot això no va aparèixer espontàniament?» –potser us pregunteu. La resposta és que no, que estem davant d’esforços conscients d’un col·lectiu per transformar la societat a través de modificar estructures lingüístiques. Cooper (1997)[1] posa com a punt de partida el llibre La mística de la feminitat (1963), de Betty Friedan, en què es denuncia la desigualtat que pateix la dona enfront de l’home en diversos camps. Continuar llegint… La BBC» Els orígens del llenguatge no sexista.