Valors comunicatius/valors d’identitat

Amb un corpus de regulacions lingüístiques adoptades a Europa, Canadà i els Estats Units, Riera troba que la gran majoria de lleis es justifiquen amb arguments basats en valors d’identitat.  Identifica un contrast important entre els seus resultats i les teories, notant que les justificacions no s’ajusten a les assumpcions teòriques.  D’una banda, determinades teories consideren que les polítiques lingüístiques han de prioritzar els valors comunicatius i deixar al marge els d’identitat. De l’altra, es tendeix a considerar que la promoció de les llengües majoritàries se sustenta en valors comunicatius i la de les minoritàries en valors d’identitat, amb un plantejament sovint dicotòmic. Els resultats obtinguts demostren que tant la promoció de les llengües majoritàries com la de les minoritàries se sol justificar principalment amb valors d’identitat, i que els valors de comunicació s’usen de manera més escassa però en una proporció similar entre ambdós tipus de lleis. Per tant, no s’observa la dicotomia assumida teòricament, mentre que es constata que la gestió de les identitats és una preocupació política real i general. Per tant, totes les teories sobre la justícia lingüística haurien d’abordar la gestió d’identitats individuals i col·lectives.

La transparència i la hibriditat

A continuació, Riera va compartir aspectes del disseny de la segona fase de la seva recerca, sobre el conflicte entre la transparència i l’hibriditat.  Aquí busca comprendre com és la realitat empírica de les situacions híbrides i si s’aborda amb polítiques basades en els principis de territorialitat o de pluralisme. Durant el debat posterior es va discutir quines dades serien les més adequades per arribar a una classificació comparativa d’hibriditat/ transparència i quines serien les implicacions de l’elaboració d’aquest model.