Anna M. Pla Boix (coord.). Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa. Col·lecció e-Recerca, núm. 5, Institut d’Estudis Autonòmics: Barcelona, Novembre 2014,  ISBN  978-84-393-9221-7 Consulta en línia

L’ordenació del règim lingüístic dels països on conviuen diverses llengües oficials obliga els juristes a tocar de peus a terra. Les construccions teòriques abstractes, de lògica indiscutible i de precisió geomètrica, no s’adapten a la realitat. Els parlants d’una llengua concreta no ocupen homogèniament un territori del qual no es mouen. D’altra banda, no només pesa la geografia. La història també és rellevant: hi ha llengües numèricament minoritàries que ho són després d’una política repressiva, o d’haver rebaixat jurídicament el seu estatus fins privar-la de prestigi social. Els plantejaments tècnics es veuen així, sovint, sotmesos a crítiques severes des de la perspectiva de la legitimitat. Els debats d’aquesta mena són encesos i carregats d’emotivitat, com sabem prou bé a Catalunya. Ara bé, malgrat que aquest context natural ho faci més difícil, la reflexió jurídica és indispensable. Les normes relatives als drets i deures lingüístics són inevitables i, tot i que no poden solucionar per elles mateixes els problemes vinculats a la convivència de les llengües, almenys poden apaivagar-ne la virulència. Sempre que, com és natural, es faci amb seny i rigor.

En trobem mostres a l’obra que dirigeix Anna Pla, Garantia dels drets lingüístics. El que el títol reflecteix és una opció estratègica de la política lingüística que sembla l’única que pot generar un mínim de confiança en la seva eficàcia. A vegades, els parlants de llengües oficials àmpliament majoritàries veuen l’inici de la regulació dels usos lingüístics amb molta prevenció. L’arriben a considerar innecessària i intrusiva. La regulació de la llengua, canal d’idees i de sentiments, es rep amb la mateixa sospita que aixeca la normativa que afecta la llibertat d’expressió o la privacitat. Per això, és tan important el que concerneix la garantia dels drets. El tòpic segons el qual els drets valen el que ofereixen les seves garanties cobreix també el camp dels drets lingüístics. La garantia dels drets lingüístics permet als de parla minoritària tenir un instrument que pot assegurar el futur de l’idioma propi. I a les persones que s’identifiquen amb una llengua majoritària els fa veure que té també una protecció per a elles allò que d’entrada els podria semblar una alteració forçada de l’ordre natural de les coses. Continuar llegint: Blog de la Revista de Llengua i Dret » Un problema complicat – Xavier Arbós