Una reflexió feta des de la Casa de la Generalitat a Perpinyà

19.11.2015

Acte sobre la llengua catalana a la catalunya Nord. CGCP

JOSEP PUIGBERT La pregunta del títol és la més habitual que em solen fer al Principat quan parlo de la Catalunya Nord. I ara per ara no hi ha cap base sòlida que permeti contestar-la en certesa, ja que els darrers estudis fiables que es van fer per conèixer-ho tenen més de deu anys. En tot cas es pot respondre que l’ús i la comprensió del català entre els 450.000 habitants del departament dels Pirineus Orientals és minoritari.

Precisament per saber la situació actual, la Generalitat, a través de la Direcció de Política Lingüística, ha iniciat una enquesta que permetrà tenir una fotografia real sobre la implantació de la llengua catalana i el resultat es coneixerà en el primer trimestre de l’any vinent. Tot i l’ús minoritari, aquest és un tema que aixeca molt d’interès.

A la Casa de la Generalitat (CdG), per exemple, les activitats i conferències vinculades a la nostra llengua –com la que va fer fa quinze dies la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa– sempre són les que atrauen més públic. També a les últimes setmanes, a la Catalunya Nord, s’han celebrat dos actes potents vinculats en aquesta qüestió i on s’ha pogut veure l’elevat grau d’estudi que hi ha sobre el català.

Per un costat, la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va celebrar les seves jornades anuals a Ceret -entre el públic hi havia destacats membres de l’IEC, com Joaquim Maria Puyal– i, per l’altre, una entitat anomenada Associació francesa de Catalanistes –creada a París per promoure el català en àmbits universitaris– també ha organitzat unes jornades a Perpinyà.

En aquests dos fòrums s’ha vist la consciència academicista, però el que cal és estendre el seu ús i coneixement entre la ciutadania.

Projectes transfronterers a l’Empordà

Si la potenciació i difusió del català forma part de les funcions de la CdG a la Catalunya Nord, una altra és impulsar i afavorir projectes transfronterers en el que anomenem espai de l’Eurodistricte, format per la demarcació de Girona i el departament dels Pirineus Orientals. Es fa des de l’any 2008, conjuntament amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, institució territorial que vindria a ser com la Diputació. La dotació pressupostària d’aquest programa és de 80.000 euros i el mes passat es van determinar les ajudes.

Entre els 24 projectes que s’han subvencionat, n’hi ha 5 que s’han presentat des de l’Alt Empordà. Les accions són ben diverses: des de la formació de joves artistes i vinculat amb l’institut Alexandre Deulofeu de Figueres –projecte impulsat per l’associació que organitza el Festival Ingràvid; a intercanvis tècnics per un treball de diagnòstic social transfronterer sobre problemàtiques i perfils d’exclusió social, en el qual participa el Consell Comarcal de l’Alt Empordà; la redacció d’un projecte per afavorir la valorització turística de l’Albera amb rutes a cavall; la potenciació de l’apicultura o un campionat transfronterer hípic d’enganxes que es vol fer a Bàscara i a Montesquiu. Aquesta convocatòria té un caràcter anual i es publica entre els mesos de maig i juny.

Llach, Lllull i Hendrix

És molt habitual que poblacions de la Catalunya Nord posin noms de personatges o símbols catalans a espais públics o a concursos. En aquests darrers mesos ho hem vist al municipi de Morellàs-les Illes –poble veí a la Vajol i a Maçanet– que té un alcalde, Andreu Bornadeil, dels més sensibles amb el Principat i amb el fet català, que ha batejat amb el nom de Sant Jordi una font situada en una zona d’esbarjo a l’entrada del veïnat de les Illes, poble de forta simbologia i càrrega històrica, ja que va ser el primer de l’estat francès a on van arribar, camí de l’exili, el president Companys, el president de la República Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Antonio Aguirre, tots ells provinents de la Vajol a través del coll del Lli.

Més al nord, al poble de Pesillà de la Ribera, a la comarca del Rosselló, i on també hi ha un alcalde, Jean Paul Billes, molt emetent a Catalunya, han transformat un edifici històric en una biblioteca que han anomenat Ramon Llull. Per cert, en aquest municipi sembla que hi van haver les trobades de Carod-Rovira amb la cúpula d’Eta i que van suposar la sortida del primer govern tripartit del dirigent d’ERC.

També en un altre poble a prop de Pesillà, a Paçà, aquest estiu van inaugurar un carrer que l’anomenen –aquest no és un personatge català–Jimi Hendrix, però està situat al costat del carrer Lluís Llach. El cantautor de Verges, i ara diputat al Parlament, és molt admirat i seguit en el territori nord-català, fins al punt que un dels seus temes més populars L’estaca és, des de fa anys, l’himne oficiós de l’Usap. Seguint amb la catalanitat dels noms, aquesta mateixa setmana una associació molt activa, el fotocultura Perpinyà, ha entregat uns premis de fotografia, anomenats Quatre Barres, sobre patrimoni i cultura catalana i amb les següents categories: Sant Jordi, Montserrat, Pirineus i Canigó. Els premis formen part d’un certamen fotogràfic que anomenen El Català i que s’exhibeix entre Vilafranca del Conflent i la Casa de la Generalitat.

És curiós, doncs, que, a la Catalunya Nord, mentre el català es parla poc, els símbols catalans hi són ben presents.