Blog de la Revista de Llengua i Dret » Er occitan dera Val d’Aran. A on n’èm? – Aitor Carrera.

Er occitan qu’a agut en çò de nòste ua arreconeishença de mès en mès importanta dempús de 1979, ath punt qu’ei vengut oficiau dempús de 1990 ena Val d’Aran e de 2006 en Catalonha. Aguest petit trabalh que sage de hèr ua brèu descripcion sociolingüistica der occitan dera Val d’Aran en partint des disposicions legaus que lo tòquen.

En 1979 er Estatut d’Autonomia de Catalonha que senhalèc que «la parla aranesa serà objecte d’especial respecte i protecció». Quate ans mès tard, era prumèra Lei de Normalizacion Lingüistica que tenguec ja eth tèrme aranès entà parlar de «la llengua pròpia de la Vall d’Aran», e que hec referéncia ath hèt de «proporcionar els mitjans que garanteixin l’ensenyament i l’ús de l’aranès als centres escolars de la Vall d’Aran» o ath de «prendre les mesures necessàries per a garantir el coneixement i l’ús normal de l’aranès a la Vall d’Aran i per a impular-ne la normalització», per exemple. Mès era oficializacion reau der aranés, a mès coma lengua occitana, qu’arribèc gràcies ara Lei 16/1990 deth Parlament de Catalonha o Lei d’Aran, que certifiquèc çò que seguís: «L’aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d’Aran, és oficial a la Vall d’Aran». Dempús dera darrèra reforma der Estatut en 2006, quitaments s’aquerò ei encara desconegut dera màger part dera poblacion, er occitan qu’ei vengut oficiau non solaments ena Val d’Aran, mès tanben en Principat de Catalonha, aumens sus eth papèr: «La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística». En 2010 eth Parlament de Catalonha qu’aprovèc per ua ampla majoritat era Llei de l’occità, aranès a l’Aran (Llei 35/2010), que preve iniciatives de promocion der occitan en diuèrsi domenis, e tanplan era creacion d’ua autoritat reguladora entara lengua, qu’ara madeish se’n parle fòrça e que’n calerà observar atentivaments era neishença, eth sòn caractèr academic e era capacitat d’èster ena madeisha longor d’ones qu’es organismes dera Occitània Grana qu’aspiren a jogar un ròtle semblable. Donc, es darrèrs trenta cinc ans que son estadi ua longa ascension, petit a petit, qu’er aranés i a guanhat progressivaments gras d’arreconeishença: de parla a lengua, de respècte a oficialitat, dera soleta Val d’Aran a tot eth Principat, d’aranés a occitan coma subjècte sintaxic dera frasa. Tot aquerò que mos aurie de hèr a pensar qu’er occitan a agut en Aran ua progression parallèla en usatge sociau. Mès, malerosaments, non ei cap atau.

Continueu llegint a… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Er occitan dera Val d’Aran. A on n’èm? – Aitor Carrera.