Acaba de sortir el número 53 de la revista Llengua i Ús, que enceta una nova etapa ara que, aquest 2014, farà vint anys del seu inici. Tinc a les mans l’edició en paper del número 1, prologat per Miquel Reniu, aleshores director general de política lingüística, que les persones que ja treballàvem en l’àmbit de la normalització lingüística vam córrer a comprar en aquell moment. La revista incorporava aleshores una paraula clau, ús, quan era sentit per tothom que el futur de la llengua es jugava no tant ja en la introducció (ja encaminada per la primera llei de normalització lingüística) en certs àmbits clau com l’ensenyament, els mitjans de comunicació i l’administració (recordem la revista anterior a Llengua i Ús, Llengua i Administració), sinó en l’ús efectiu per part dels parlants.Vint anys després el panorama ha canviat molt (la cinquantena d’exemplars de Llengua i Ús ho testimonia), però la batalla fonamental continua sent la de l’ús. El número del vintè aniversari es dedica al centenari de les Normes ortogràfiques (2013), que s’ha celebrat enguany i és una fita històrica de la nostra llengua. La revista recull col·laboracions sobre l’Optimot, sobre l’ús de la toponímia estrangera en català, sobre l’estandardització dels noms d’origen xinès en català, qüestions de terminologia, els establiments col·laboradors, el cens d’entitats de foment de la llengua catalana o també reflexions sobre algunes eines tecnològiques (que lluny queda el 1994 des d’aquest punt de vista!) com ara blogs, wikis o fòrums per a l’ensenyament i l’aprenentatge del català. Una d’aquestes col·laboracions és un article que he escrit amb el títol El blog com a eina d’aprenentatge de l’escriptura en nouvinguts universitaris. El text vol posar sobre la taula algunes raons per a una possible i hipotètica extensió de l’ús dels blogs en el context indicat i és planteja com una defensa de la necessitat de justificació pedagògica en optar, les institucions, per l’ús de les eines de base tecnològica. El blog es revela una eina valuosa en el context indicat, a parer meu, perquè, tal com exposo a l’article, “a) la llengua que s’hi fa servir és la pròpia dels nivells inicials d’aprenentatge i no la llengua anormativa d’altres espais de la xarxa; b) ofereix possibilitats d’agregació i de selecció dels inputs rellevants a l’aprenent nouvingut en un context d’hiperabundància informativa i li permet bastir un entorn estratègic, valuós, amb totes les eines i les aplicacions oportunes per escriure i aprendre la llengua; c) sol ser un espai fortament personal i identitari adequat a l’expressió dels temes que pertoquen a un aprenent nouvingut; d) és un espai cronològic idoni per al relat reflexiu i crític de la vinguda del nouvingut i també de la seqüela que constitueix el curs del seu aprenentatge lingüístic; e) és un espai motivador i destinat a recollir l’opinió, que impel·leix l’usuari a concretar naturalment la voluntat de comunicar; f) és un espai on l’aprenent pot produir els textos escrits breus característics dels nivells inicials i, alhora, en el qual són comunes les interaccions escrites senzilles amb altres usuaris de la llengua pròpies dels nivells dels nouvinguts; g) és un espai que pertany a l’ecosistema on es duen a terme les noves pràctiques lletrades, les quals tenen un valor en si mateixes i, alhora, una repercussió positiva en l’aprenentatge”. Bona lectura, si us plau aquest tema.