Source: Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75 – RLD blog
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora una secció monogràfica amb set articles en matèria de llengua i educació, introduïda per Francesc Xavier Vila i Eva Codó, sis articles més que es distribueixen en les seccions habituals de llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i quatre recensions.
Els articles publicats en la secció monogràfica d’aquest número analitzen la vigència del model de conjunció lingüística català, la situació de la llengua en el context educatiu des de la vessant del règim lingüístic del sistema d’educació a Catalunya, i les controvèrsies que se’n desprenen, passant per una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals al final del període d’ensenyament obligatori, els aspectes socials que han de ser presos en consideració en les polítiques lingüístiques educatives, i altres enfocaments com l’anàlisi dels models lingüístics del sistema educatiu català i basc, la gestió de les llengües en entorns educatius multilingües des d’una perspectiva valenciana i l’examen de la llengua catalana en una escola internacional d’elit.
En les seccions habituals hi ha un recull d’articles que tracten diverses qüestions com la implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat, la decadència del futur de subjuntiu en la documentació local andalusa, la classificació actualitzada dels gèneres textuals de l’Administració pública espanyola, la política lingüística institucional de la Unió Europea i l’aprenentatge del català per part dels xinesos a Catalunya.
Com és habitual s’incorporen cròniques legislatives i jurisprudencials, concretament en són catorze, i tracten novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són: Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación. Ediciones jurídicas Olejnik, per Carles Duarte i Montserrat; Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), per Brauli Montoya Abat; El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje, per Cristina Carretero González i, per acabar, Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía, per Marc Bayés Gil.
Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada text:
Secció monogràfica: llengua i educació
1 Introducció a la secció monogràfica
Introducció a càrrec de Francesc Xavier Vila (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de Barcelona) i d’Eva Codó (Departament de Filologia Anglesa i de Germanística. Universitat Autònoma de Barcelona).
La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fidel al seu objectiu inicial de contribuir a la reflexió sobre l’ordenació jurídica i social de les llengües i al seu compromís amb la llengua catalana, ha decidit impulsar un monogràfic sobre llengües i escola que transcendeixi la mera reflexió circumstancial i proporcioni elements de reflexió i guies per a l’actuació en un context d’estrès per al model actual de conjunció lingüística. Aquest és el número que us proposem i que, sense ser exhaustiu, sí que reïx a combinar tot un seguit de temes candents que poden ser útils tant als gestors com als investigadors. Es tracta, doncs, d’un monogràfic interdisciplinari i amb una nodrida participació d’autors joves que explora alguns dels reptes del model lingüístic de conjunció des de perspectives i amb veus força diferents.
A Catalunya el nombre d’escoles internacionals no ha parat de créixer des del 2008. La internacionalitat pot fer-se de maneres molt diverses a cada centre, però sovint internacionalitzar-se implica intensificar la presència de l’anglès i incloure currículums com els que ofereix la Organització del Batxillerat Internacional (OBI). És per això que, sovint, s’imaginen aquestes escoles com a centres que “ho fan tot en anglès”. Aquest article adopta una perspectiva etnogràfica crítica per matisar aquesta idea, partint de l’estudi de les pràctiques i discursos sobre el multilingüisme i la llengua catalana que circulen en la comunitat educativa de Forum International School, una escola fundada a finals dels anys 80 i que s’ha internacionalitzat recentment. Explora com es construeix la llengua catalana en aquests espais tan poc estudiats fins ara, quines ideologies lingüístiques informen el valor del català, i com els desitjos de capitalització en les diverses llengües reflecteixen processos polítics, econòmics i socials més amplis.
2 El règim lingüístic de l’educació a Catalunya: un balanç retrospectiu amb dèbits i crèdits
Joan Ridao Martín (Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret. Universitat de Barcelona).
Durant el període de l’autonomia política, el règim lingüístic de l’educació a Catalunya, tot i els innegables avenços experimentats després de dècades de proscripció, s’ha vist condicionat per la feble recepció constitucional del principi plurilingüístic. L’Estatut de 2006 elevà el rang de la regulació preexistent, sense grans novetats, però dotant-la de majors garanties i estabilitat. La STC 31/2010 semblà avalar-la a grans trets, però tant la praxi del legislador estatal com l’evolució doctrinal del mateix TC, i sobretot l’actuació de la justícia ordinària, no permeten afirmar a hores d’ara que el model lingüístic educatiu es mantindrà incòlume.
3 Els models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca i a Catalunya: una visió comparada
Aveŀlí Flors Mas (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de Barcelona) i Ibon Manterola (Euskal Herriko Unibertsitatea).
L’article presenta una visió comparada dels models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca, on coexisteixen tres models, un amb el castellà com a llengua vehicular (model A), un amb el castellà i l’eusquera com a llengües vehiculars (model B), i un últim amb l’eusquera com a llengua vehicular (model D), i a Catalunya, en què s’ha implantat un model únic amb escolarització conjunta i amb el català com a llengua vehicular principal. Es narra el procés d’implantació de cada model d’ençà del restabliment de l’autogovern i se’n presenta un esbós de resultats amb relació a les competències lingüístiques dels escolars i als usos lingüístics en àmbit escolar. Tanca el text una reflexió conjunta sobre els debats socials a l’entorn dels models i sobre els reptes que han d’abordar amb l’objectiu de trilingüitzar la població escolar (en llengua minoritzada, en castellà i en anglès) i d’actualitzar i enfortir la contribució de l’escola als processos de revitalització de l’eusquera i el català.
4 La controvèrsia sobre el model lingüístic del sistema educatiu català: arguments, fonaments normatius i perspectives d’apropament
Sergi Morales-Gálvez (Departament de Ciències Polítiques i Socials. Universitat Pompeu Fabra) i Daniel Cetrà (Centre on Constitutional Change. University of Edimburg).
El règim de conjunció lingüística al sistema educatiu català ha estat motiu de diverses controvèrsies al llarg dels anys que permeten constatar una posició a favor i una altra en contra del model. En aquest article, identifiquem els principals arguments a favor i en contra del sistema en el debat públic i n’analitzem els fonaments normatius d’acord amb les aportacions de la teoria política sobre justícia lingüística. En darrer terme, el nostre objectiu és avaluar fins a quin punt hi ha marge per a l’apropament o la reconciliació entre els arguments de les dues posicions. El nostre argument principal és que les dues posicions, que han emprat raonaments força estables al llarg del temps amb una tendència compartida a evitar arguments explícitament d’identitat, poden tenir cert marge d’apropament. Algunes interpretacions dels valors que fonamenten els arguments d’ambdues posicions, com els ideals de tracte igual de llengües, la igualtat d’oportunitats individuals o la garantia del pluralisme, podrien sostenir un sistema lingüístic de conjunció lingüística a l’escola en què el català tingués un paper prominent, el castellà gaudís d’un reconeixement suficient i es garantís una competència igual en ambdues llengües en finalitzar el període escolar.
5 Gestió de les llengües en entorns educatius multilingües: una perspectiva valenciana
Josep Maria Baldaquí Escandell (Departament de Filologia Catalana. Universitat d’Alacant) i Vicent Pascual Granell (Secció Filològica de l’IEC).
D’ençà del 2018, el model lingüístic educatiu valencià és el que figura a la Llei 4/2018 de plurilingüisme. L’objectiu del nostre treball és, en primer lloc, a partir de l’anàlisi de la greu situació del valencià/català (d’ara en avant valencià) en la societat i en el sistema educatiu, constatar la inadequació de la Llei per a assolir els objectius que es proposa. Tot seguit plantejar un model alternatiu tot actualitzant, concretant i ampliant el que proposava l’informe presentat per les Unitats per a l’Educació Multilingüe (d’ara en avant UEM) de les universitats d’Alacant, Castelló i València a l’administració educativa valenciana, i desenvolupar de manera succinta la gestió de les llengües a tots els nivells del sistema educatiu. Finalment, debatre amb una certa profunditat el tema polèmic de la separació o l’ús conjunt de les llengües com a opcions excloents o complementàries en la interacció didàctica.6 Una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals a la fi de l’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya
Xavier Vila (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de Barcelona), Llorenç Comajoan (Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Vic), Cristina Illamola (Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació. Universitat de Barcelona) i Montserrat Sendra (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de Barcelona).
Aquest article analitza l’expressió oral en català i en castellà d’una mostra de 81 alumnes de 4t d’ESO de Manlleu i Mataró de primera llengua catalana, castellana o bilingües. Les dades es van obtenir mitjançant dues proves interactives orals (en català i castellà), d’estructura i finalitats simètriques en totes dues llengües. Els resultats de les proves van ser enregistrades i analitzades amb una rúbrica que permet l’anàlisi de la competència comunicativa, definida com la combinació de la competència lingüística i la competència retòrica. Els participants van obtenir puntuacions altes tant en català com en castellà i els resultats van mostrar que la competència en castellà va ser més alta que en català. L’anàlisi de les dades segons la llengua inicial va mostrar que la competència en castellà era significativament superior a la del català en el grup de llengua inicial castellana i bilingüe. Els resultats segons municipi van mostrar que la competència en català de l’alumnat era semblant a Mataró i Manlleu, mentre que la competència del castellà era més alta a Mataró que a Manlleu.
7 Diversitat, globalització i desigualtat: una mirada etnogràfica a dues respostes de política lingüística educativa a Catalunya
Adriana Patiño Santos (Modern Languages and Linguistics. University of Southampton) i Eva Codó (Departament de Filologia Anglesa i de Germanística. Universitat Autònoma de Barcelona).
L’estudi situat i comparatiu de la implementació de dos programes d’educació lingüística a Catalunya durant els darrers 15 anys en dos instituts de secundària localitzats en àrees de classe treballadora ens ha permès presentar els principals reptes que la comunitat educativa en general, però principalment els docents -com a encarregats de l’execució d’aquestes polítiques-, han hagut de gestionar. Aquest article s’inspira en la teoria d’Erickson (1987) sobre la confiança (trust) i la legitimitat (legitimacy) en l’educació per donar compte de les complexitats de la implementació d’aquests programes en termes d’èxit o fracàs escolar. Tant les aules d’acollida del programa LIC, orientades a la inclusió de l’alumnat d’origen immigrat al sistema educatiu català, com el programa GEP, dissenyat per satisfer les aspiracions de famílies que veuen en l’anglès millors possibilitats d’accés social per als seus fills, demanen condicions emocionals i materials que comportin conseqüències. Els docents que participen en aquests programes han de construir una retòrica que convenci companys, alumnat i famílies que el que fan és per al benestar de tots, inclosos els mateixos centres que veuen com la seva imatge social guanya o es devalua segons la situació.
8 Ara és “a gust del consumidor”: la llengua catalana en una escola internacional d’elit
A Catalunya el nombre d’escoles internacionals no ha parat de créixer des del 2008. La internacionalitat pot fer-se de maneres molt diverses a cada centre, però sovint internacionalitzar-se implica intensificar la presència de l’anglès i incloure currículums com els que ofereix la Organització del Batxillerat Internacional (OBI). És per això que, sovint, s’imaginen aquestes escoles com a centres que “ho fan tot en anglès”. Aquest article adopta una perspectiva etnogràfica crítica per matisar aquesta idea, partint de l’estudi de les pràctiques i discursos sobre el multilingüisme i la llengua catalana que circulen en la comunitat educativa de Forum International School, una escola fundada a finals dels anys 80 i que s’ha internacionalitzat recentment. Explora com es construeix la llengua catalana en aquests espais tan poc estudiats fins ara, quines ideologies lingüístiques informen el valor del català, i com els desitjos de capitalització en les diverses llengües reflecteixen processos polítics, econòmics i socials més amplis.
Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic
9 La implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat
Anna Arnall Duch (Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra).
Al cap de quaranta anys de normalització del llenguatge jurídic català (LJC), no disposem de dades sobre la implantació del model lingüístic del LJC en àmbits fora de l’Administració pública. Tenint en compte que el model es va codificar en el període 1980-2000, que es va concebre com un model per utilitzar en l’àmbit formal (públic o privat), i que ha sigut objecte de difusió en moltes actuacions, escau abordar la implantació d’aquest model en l’àmbit privat. L’objectiu d’aquest treball és, doncs, mesurar la implantació del model lingüístic del LJC en l’àmbit privat, i per fer-ho, constituïm un corpus textual dissenyat ad hoc on calculem i avaluem el grau d’implantació de vint-i-tres elements representatius del model lingüístic mitjançant fórmules emprades en estudis d’implantació de la normativa i un barem d’implantació dividit en quatre graus. Els resultats permeten valorar si hi ha hagut un trasllat efectiu entre la codificació i difusió del model i l’ús real d’aquest en l’àmbit privat; identificar els punts forts i febles del model lingüístic, i copsar si el procés de normalització realment es pot donar per tancat o si s’ha de revisar.
10 El ocaso del futuro de subjuntivo durante el siglo XVIII en documentación municipal andaluza
Livia Cristina García Aguiar (Departamento de Lengua Española. Universidad de Granada).
A través del estudio de un corpus de documentación municipal andaluza del siglo XVIII, se pretende describir la situación de empleo del futuro de subjuntivo en la lengua escrita de esta tradición discursiva. Además, la distribución homogénea del corpus en dos subcorpus de 45 actas capitulares, cada uno correspondientes a la primera y segunda mitad del siglo, permite delimitar cronológicamente el declive de la forma verbal. Asimismo, se ha tenido en cuenta su distribución en las distintas construcciones sintácticas con objeto de comprender mejor el ocaso de esta forma verbal.
11 Una clasificación actualizada de los géneros textuales de la Administración pública española
Sara Pistola Grille (Universidad Nacional de Educación a Distancia, UNED) y Susana Viñuales Ferreiro (Departamento de Derecho Administrativo. UNED).
El lenguaje administrativo es un tema de estudio interdisciplinar al que se han hecho aportaciones diversas en las últimas décadas. En este contexto, varios autores han elaborado sus propias enumeraciones y clasificaciones de los textos que se producen en el ámbito de la Administración pública española. En este trabajo, se revisan las clasificaciones existentes y se presenta una nueva propuesta de enumeración, denominación y clasificación de los textos del ámbito de la Administración en español basada en el concepto de género textual administrativo. La clasificación propuesta es sistemática, actualizada y toma como criterio principal el emisor-receptor de los textos.Estudis de política lingüística i sociolingüística
12 La política lingüística institucional de la Unión Europea: multilingüismo frente a simplificación
Juan Jiménez-Salcedo y Concepción Martín Martín-Mora (Departamento de Filología y Traducción. Universidad Pablo de Olavide, de Sevilla).
El artículo indaga cómo se articula la política lingüística institucional de la Unión Europea y de qué manera se desarrolla el multilingüismo integral de sus principales instituciones. Para ello, se ha constituido un corpus de textos relevantes, fruto del vaciado de la normativa europea, a saber, tratados constitutivos, reglamentos internos y otros documentos de referencia de las siete instituciones que establece el artículo 13.1 del Tratado de la Unión y que han integrado de manera diversa el multilingüismo en su modo de funcionamiento, además de los comités consultivos y las agencias descentralizadas. El corpus ha sido analizado como una cadena semiótica mediante una metodología temática de naturaleza inductiva. Entre los resultados del estudio cabe destacar la articulación de una política multilingüe en lo referente a la comunicación externa con la ciudadanía, aunque alguno de los principios enunciados regula también formas de multilingüismo efectivas en el seno de las propias instituciones, dentro de las unidades que las constituyen y entre las personas que intervienen en ellas. Paralelamente, se observa una tendencia a la simplificación en los usos lingüísticos, sobre todo en lo referente a las agencias descentralizadas.
13 Nous aprenents xinesos adults de català a Catalunya: motivació, actitud i identitat en estudiants xinesos de postgrau
Ruochen Ning i Carme Bach (Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge. Universitat Pompeu Fabra).
En aquest article estudiem la motivació per aprendre català, les actituds cap a la situació lingüística catalana i la identitat de vint-i-cinc estudiants xinesos de postgrau a Catalunya, que aprenen el català com a llengua addicional, en un context acadèmic en què no estan obligats a aprendre’l. Per dur a terme l’estudi s’han recollit dades d’aquests estudiants a partir de qüestionaris i entrevistes en profunditat. Els resultats il·lustren que els estudiants xinesos de postgrau a Catalunya aprenen català per acabar els seus estudis, comunicar-se fluidament amb les persones que consideren importants i tenir una vida més fàcil a Catalunya o la Xina, la qual cosa implica millorar la seva entrada al mercat laboral i accedir, en alguns casos, a altres llengües romàniques properes al català a través dels coneixements que en tenen. En general tenen actituds positives cap a la llengua catalana, que creuen que cal protegir i revitalitzar sense deixar de banda, però, el castellà. Pel que fa a la identitat, tot i que hi ha algun cas en què un estudiant adopta una identitat catalana, la majoria dels participants mantenen, com a única, la identitat xinesa.
Estudis sobre legislació, jurisprudència i documentació
14 Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2020
Joan Ridao Martín (Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret. Universitat de Barcelona).
El text recull les principals novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua aparegudes al segon semestre de 2020. Amb tot, es constata que durant aquest període no s’adoptà cap disposició de rang legal o reglamentària d’incidència significativa, degut tant al final sobtat de la legislatura com als condicionants propis d’un govern en funcions, com no siguin les mesures procedimentals o substantives relatives a l’activitat de foment associada a la normalització lingüística. Finalment s’afegeix un comentari crític a la sentència del TSJC que va determinar que el percentatge d’ensenyament en castellà no pot ser inferior al 25%.
15 Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Segon semestre 2020
Reyes Marzal Raga (Departament de Dret Administratiu i Processal. Universitat de València).
El segon semestre de 2020 també ha estat molt afectat per la paràlisi institucional derivada de la crisi sanitària de la COVID-19, encara que hi ha novetats normatives i jurisprudencials d’interès. En l’àmbit de la funció pública, el TSJCV es pronuncia al voltant de l’exigència del valencià com a requisit per a la provisió de certs llocs de treball reservats a personal funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. D’altra banda, hi ha tres decrets sobre canvi de denominació de municipi per la forma exclusiva en valencià, i molt concretament el canvi de denominació de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià «Castelló» ha estat objecte de discrepància per part del municipi de Castelló de la Plana, capital de la província de Castelló. També en l’àmbit organitzatiu hi ha algunes novetats normatives, en aprovar-se un nou Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Així mateix, s’han introduït modificacions en la composició de l’AVL, en compliment de la Llei 12/2017, de modificació de les lleis reguladores de les institucions de la Generalitat per garantir la igualtat entre dones i homes als seus òrgans. Per últim fem esment a l’activitat de foment, que inclou no sols accions formatives per a l’impuls del valencià i subvencions per al foment del valencià, sinó també la signatura d’un protocol general de col·laboració per a una normativa inclusiva i unitària.
16 Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre 2020
Maria Ballester Cardell (Departament de Dret Públic. Universitat de les Illes Balears).
La greu emergència sanitària ha seguit condicionant tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Mentrestant, s’ha mantingut la controvèrsia sobre la unitat lingüística i envers l’ús de les llengües oficials en espais tan sensibles com l’educació i la salut. En l’àmbit jurisdiccional, s’han resolt controvèrsies sobre els coneixements de la llengua catalana en l’àmbit de la Funció pública. A final d’any, i per reforçar la seguretat lingüística, es posa en marxa l’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears.
17 Crónica legislativa de Aragón. Segundo semestre de 2020
Fernando Javier García Fernández (Departamento de Derecho Público. Universidad de Zaragoza).
El texto recoge las novedades normativas que afectan a los usos, a los derechos lingüísticos y al régimen jurídico de las lenguas en Aragón aprobadas durante el segundo semestre de 2020, sin que exista ningún tipo de jurisprudència.
18 Crónica legislativa del País Vasco. Segundo semestre de 2020
Iñigo Urrutia Libarona y Leixuri Urrutia Pujana (Departamento de Derecho Administrativo, Constitucional y Filosofía del Derecho. Universidad del País Vasco).
El trabajo recoge las novedades jurisprudenciales y normativas relativas al régimen jurídico de uso del euskera en Euskadi, producidas en el segundo semestre de 2020.
19 Crónica lexislativa de Galicia. Primeiro e segundo semestre de 2020
Alba Nogueira López (Derecho Público y Teoría del Estado. Universidad de Santiago de Compostela).
O texto recolle as novidades normativas que afectan ao impulso do galego en Galicia aprobadas durante 2020. A situación de pandemia que obrigou a aprazar as eleccións autonómicas ata xullo provocou que fora un ano cunha actividade lexislativa practicamente inexistente posto que o Parlamento xa tiña sido disolto no inicio de 2020 e cunha actividade do goberno tamén baixo mínimos. En definitiva, a habitual falta de ton da política lingüística foi máis acusada por estas razóns.
20 Crónica llexislativa d’Asturies. Segundu semestre 2020
Nicolás Bartolomé Pérez (Academia de la Lengua Asturiana).
Esta crónica recueye les novedaes normatives en materia llingüística na Comunidá Autónoma del Principáu d’Asturies a lo llargo del segundu semestre de 2020. Anque nun hebo cambios llexislativos relevantes, ente los meses de xunetu y avientu de 2020 recamplen cuestiones como la reforma del artículu 3 del Reglamentu de la Xunta Xeneral del Principáu d’Asturies pa permitir l’usu del asturianu a los miembros del Conseyu de Gobiernu; la celebración de les primeres pruebes pa obtener la certificación de Llingua Asturiana de nivel intermediu B2; y la creación d’un nuevu órganu d’asesoramientu y apoyu del Gobiernu asturianu, el Conseyu Asesor de Política Llingüística.
21 Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2020.
Anna Maria Pla Boix (Departament de Dret Públic. Universitat de Girona).
La crònica revisa les disposicions normatives publicades al BOE durant el segon semestre de l’any 2020, d’incidència directa o tangencial en l’estatut jurídic de les llengües.
22 Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre 2020
Maria Cucurull Canyelles (Escola Andorrana de Batxillerat).
Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del segon semestre del 2020. També hi podreu trobar articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l’opinió pública andorrana.
23 Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre 2020
Antoni Torras Estruch (Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea).
El text recull les principals disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de gener al 30 de juny de 2020. L’ordre en què apareixen les disposicions esmentades és el que s’estableix cronològicament al DOUE. Les sigles EEE corresponen a l’Espai Econòmic Europeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein.
24 Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Segon semestre de 2020
Agustí Pou Pujolràs (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de Barcelona) i Eva Pons Parera (Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret. Universitat de Barcelona).
El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua.
25 Jurisprudència del Tribunal Suprem. Segon semestre de 2020
Agustí Pou Pujolràs (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de Barcelona) i Eva Pons Parera (Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret. Universitat de Barcelona)
El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua.
26 Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre 2020
Roser Serra i Albert (Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament d’Acció Exterior i Transparència de la Generalitat de Catalunya).
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2020 per impulsar i controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català.
Recensions i notícies bibliogràfiques
27 Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación.
Carles Duarte i Montserrat (Institució Cultural del CIC).
28 La consciència de la unitat del català entre els valencians. Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906).
Brauli Montoya Abat (Departament de Filologia Catalana. Universitat d’Alacant).
29 El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje. Recensión de Iria da Cunha (2020). El discurso del ámbito de la administración. Una perspectiva lingüística.
Cristina Carretero González (Departamento de Disciplinas Comunes. Facultad de Derecho. Universidad Pontificia Comillas).
30 Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía.
Marc Bayés Gil (Departamento de Filología Hispánica. Universidad de Barcelona).