Durant el darrer any hem observat el cataclisme de l’estat ucraïnès. Les concentracions de manifestants contra el govern de Ianukóvitx i els seus oligarques han desembocat en un enfrontament armat entre dues faccions.[1] Una és comandada pel govern ucraïnès, l’altra la integren diversos grups de separatistes (generalment anomenats prorussos) de procedències i motivacions diverses però amb un objectiu prioritari comú: la secessió de les regions sud-orientals. En aquesta guerra s’ha volgut posar l’accent d’una manera clara en el component nacional, i s’ha accentuat l’oposició entre ucraïnesos i russos. De retruc, les llengües també hi han tingut un paper rellevant. El factor lingüístic s’ha brandat ara d’un bàndol, ara de l’altre. De vegades més des de fora que des de dins del territori ucraïnès. I tot sovint amb ànims ostensiblement parcials, d’una manera molt esbiaixada i allunyada de la realitat. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » La legislació lingüística i el conflicte actual a Ucraïna – Miquel Cabal.