L’ús del català torna a pujar lleugerament després de la forta davallada registrada en el període dels anys 2003-2008. Així ho assenyala l’Informe de Política Lingüística 2013, que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lliurat avui a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

L’Informe de Política Lingüística 2013 conté informació sobre la situació de la llengua catalana en els diferents àmbits i l’organització del Govern en matèria de política lingüística.

L’informe lliurat avui mostra com es manté, per tant, el poder d’atracció de la llengua catalana. El català és la llengua inicial (materna) del 31% de la població. Però puja fins el 36,3% el percentatge de persones que la consideren com la llengua d’identificació, és a dir, la seva llengua. A més, més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual, malgrat que no sigui la seva llengua inicial o primera llengua apresa.

L’increment entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l’usa amb el fill és de 6,2 punts, la qual cosa evidencia que a Catalunya el procés de transmissió lingüística intergeneracional és favorable al català. La capacitat d’atracció continua fent que persones que no el tenen com a llengua inicial l’aprenguin i el transmetin als seus fills.

Durant la roda de premsa posterior al lliurament de l’informe al Parlament, el conseller Mascarell ha destacat que “Catalunya, un país amb una estructura demogràfica exuberant, ha aconseguit uns estàndards de qualitat lingüística molt elevats”. En aquest sentit, el conseller ha remarcat que tot i la progressiva incorporació de llengües estrangeres entre la població, “l’informe de política lingüística ratifica la bona pràctica del règim lingüístic català, en termes funcionals”.

Mascarell ha recordat que “és cert que ens acostem a la normalització del català, però encara queda molt camí per recórrer abans no puguem dir que el català s’ha normalitzat a Catalunya i, en definitiva, a tot el conjunt del domini lingüístic català”. Al respecte, ha afegit que “la major part de les accions de l’Estat no ajuden, especialment quan no compleix amb l’article 3 de la Constitució i dicta mesures que posen pals a les rodes per al desplegament del català”.

L’estudi mostra un notable increment de l’ús del català entre els joves, la qual cosa suposa un canvi de tendència respecte a la situació registrada en els anys 2003-2008. L’ús del català en la franja d’edat que va dels 15 als 30 anys ha passat de ser del 31,5% el 2008 fins al 36,4% el 2013. Els indicadors assenyalen un coneixement del català creixent com més jove és la població.

La diferència en l’ús del català com a llengua habitual entre els nascuts a Catalunya i fora de Catalunya també es fa evident. El 56,5% dels nascuts a Catalunya usa el català com a llengua habitual. Per contra, el 8,7% dels nascuts a la resta de l’Estat té el català com a llengua habitual i el  85,1% en té el castellà.

Per territoris, el català és la llengua habitual majoritària en cinc dels vuit àmbits territorials de Catalunya: a les Terres de l’Ebre (73,8%), a les comarques centrals (63%), a Ponent (61,9%), a l’Alt Pirineu i Aran (61,3%), i a les comarques gironines (51,5%). En canvi, al Camp de Tarragona i al Penedès aquest percentatge és a l’entorn d’un 36% i a l’àmbit Metropolità és del 27,8%. En aquest darrer territori, el castellà és la llengua habitual de la majoria de la població.

Per àmbits, on més s’usa el català és en la relació amb l’Administració de la Generalitat (46,2%) i amb els ajuntaments (47,9%). En canvi, on menys s’usa, i no arriba al 36 %, és en les grans superfícies comercials i en les relacions  amb  l’administració de l’Estat.

El català és la llengua més freqüent en l’àmbit laboral dels ciutadans, ja que és la llengua més freqüentment usada al centre de treball pel 45,5% de la població ocupada (en el cas del castellà l’indicador és del el 42,4%, i en el cas dels que combinen català i castellà, el percentatge és del 8,2).

Tant al comerç com en les petites i mitjanes empreses s’incrementa l’ús del català. L’ús general del català al comerç frena la caiguda que havia patit en el període 2003-2008 i passa del 43,5% al 44%. Les pimes catalanes tenen com a llengua d’ús habitual el català, doncs el 69,7% de les comunicacions en aquestes empreses es fa en català.

Per contra, el de les grans empreses constitueix un sector on cal un fort impuls per  fomentar l’ús de la llengua catalana. Al gran comerç, l’ús del català se situa en el 33,6%, mentre que el del castellà està en el 48,7%. Per aquest motiu, el Departament de Cultura ha organitzat la campanya “Català i empresa. Estàs al dia?”. Amb aquesta acció, és vol informar sobre l’existència del Codi de Consum i fomentar el màrqueting en català en col·laboració amb les entitats empresarials. L’11 de novembre començaran a aparèixer anuncis de foment de la llengua a l’empresa.

El curs 2012-2013, la població escolaritzada en centres d’ensenyament reglat, públics i privats ha estat d’1.284.825 alumnes. A Catalunya hi ha 4.906 centres educatius: 3.439 centres públics i 1.467 centres privats. El curs 2012-2013 hi ha hagut 168.479 alumnes estrangers escolaritzats, xifra molt semblant a la rebuda l’any anterior, doncs la reducció ha estat només de 100 alumnes.

La internacionalització del sistema universitari català és compatible amb un model on el català, com a llengua pròpia, és la llengua de les universitats catalanes. Atès el creixent procés d’internacionalització de les universitats catalanes, s’ha produït un creixement sostingut de les terceres llengües, bàsicament de l’anglès

L’ús del català en els estudis de grau universitaris a Catalunya durant el curs 2012-2013 ha estat del 75,4 %. El castellà ha estat del 16 % i l’ús d’altres llengües, del 8,6%. Pel que fa als estudis de màster, l’ús de les terceres llengües (bàsicament, la llengua anglesa) ha augmentat els darrers tres cursos 11 punts percentuals, pel que la llengua catalana ha passat del 67% el curs 2010/11 al 56,9% el curs 2012/13. L’ús del castellà es manté estable al voltant del 20%.

Aranès

Pel que fa a l’aranès, el 80,7 % de la població de la Val d’Aran entén l’occità aranès i el 55,6 % el sap parlar. En aquest territori, el percentatge de població que entén l’occità aranès ha crescut lleument (el 2008 , el percentatge era del 78,2%), mentre que la resta de les habilitats s’han mantingut estables: el parla el 55,6% (el 3008, el 56,8%), el llegeix el 59,3% (el 2008, el 59,4%) i l’escriu el 34,9% (mentre que el 2008, ho feia el 34,8%).

El lliurament de l’Informe de Política Lingüística al Parlament de Catalunya  d’aquest informe s’ha fet d’acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que estableix l’obligació del Govern d’informar el Parlament anualment de les actuacions en matèria de política lingüística.

Podeu aconseguir el text sencer de l’Informe de Política Lingüística 2013 al següent enllaç :

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/InformePL/Arxius/IPL_2013.pdf