Nota de premsa – Notícies – Actualitat – president.cat.

• “Va fer una gran aportació a la consolidació d’un model sociolingüístic català”

Fotografia de Francesc Vallverdú. Autor: Ateneu Barcelonès

Ens ha deixat el sociolingüista i poeta Francesc Vallverdú, als 78 anys d’edat. Una figura de les nostres lletres que va destacar per la seva gran aportació a la consolidació d’un model sociolingüístic català, especialment pel que fa al seu paper en la normalització de l’ús social de la llengua i la seva incorporació a l’ús generalitzat en els mitjans de comunicació.

Vallverdú sempre es va manifestar absolutament compromès amb la llengua, fet que el va portar a convertir-la en la seva professió, malgrat la seva formació com a advocat. La figura de Vallverdú està configurada per diversos prismes que el van portar a realitzar aportacions personals, tant en el camp de la sociolingüística i la filologia acadèmica com la poesia. La seva feina es va materialitzar en moments en què calia partir des del no-res per a bastir un model social als mitjans de masses, i especialment a la televisió, i normalitzar-lo.

Va destacar també per la seva generositat amb les generacions més joves a l’hora de contribuir a poder dur a terme els projectes que endegàvem.

Francesc Vallverdú va ser un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística, cap dels serveis lingüístics de la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya.

Com a assagista, la seva obra està enfocada sobretot a la relació entre la llengua i la societat, amb un interès especial pels escriptors, com ho mostren alguns dels seus llibres: L’escriptor català i el problema de la llengua (1968); El fet lingüístic com a fet social (1973) (Premi Joan Fuster d’assaig, 1972); Aproximació crítica a la sociolingüística catalana (1980); El català estàndard i els mitjans audiovisuals: escrits elaborats des de la comissió de Normalització Lingüística de Televisió de Catalunya (2000).

El 1986, Vallverdú va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 1990, el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya, per l’article en català més important de l’any.

Va ser director de l’Enciclopèdia de la llengua catalana (1999-2002), president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.