Número 15: “La demolingüística: Comptar llengües, usos i persones” (2017)
El tema previst per al proper número de la revista és la recerca demolingüística, en un sentit ampli.
Llengua, societat i comunicació (
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC) és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’acord amb aquest objectiu, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli. Per aquest motiu, els articles estan escrits per a un públic no expert (estudiants de graus i màsters, investigadors d’altres àrees de coneixement, etc.).
“A partir de l’adveniment de l’Estat, l’operació de comptar la població i els seus fluxos ha estat una activitat sistemàtica, ja siga per a recaptar impostos o per a cridar els reclutes a files. Amb l’assentament tant dels estats moderns com de les ciències socials, el coneixement demoscòpic de la població ha ampliat el seu prisma i ha esdevingut imprescindible per a conèixer les societats, per a entendre’n el funcionament i per a gestionar-les adequadament. Avui, el resultats dels estudis demoscòpics provinents de censos o d’enquestes formen ja part del paisatge quotidià de qualsevol societat desenvolupada, ocupen les portades dels mitjans, s’utilitzen com a eina de construcció dels discursos públics i sovint esdevenen l’objecte de polèmiques socials. El progrés accelerat dels treballs sobre dades massives (“big data”) augura un creixement exponencial de la recerca demoscòpica.
Les llengües, sobretot en societats multilingües, no han estat alienes a aquesta tendència, i els recomptes sociolingüístics de la població han anat creixent en extensió i en complexitat. La recerca demolingüística es va iniciar amb recomptes senzills del nombre de parlants que s’encreuaven amb alguna variable rellevant com el sexe, l’edat o l’adscripció etnonacional. Amb el temps, l’experiència i el desenvolupament de les tècniques demoscòpiques i les anàlisis multivariables més complexes, la demolingüística ha anat refinant i fent més complexos els seus conceptes de base, el seu paradigma d’interpretació dels resultats, i les eines de què se serveix per a les anàlisis. Així, per exemple, s’han perfilant diversos conceptes bàsics com la llengua inicial, la llengua d’identificació s’ha avançat notablement en la mesura de la transmissió lingüística familiar, i s’han anat incorporant tècniques i mètodes innovadors a les anàlisis demolingüístiques. La diversitat de fonts ha permès comparar i contrastar resultats i metodologies de diferents recerques.
El número 15 de LSC vol centrar-se en la presentació de com és i com es fa la recerca en demolingüística tant des d’una perspectiva teòrica com aplicada. Hi són benvinguts articles de difusió de la recerca demolingüística, en el seu sentit més ampli, des de la recerca amb un bagatge més ampli basada en censos i enquestes fins a les investigacions que s’ocupen dels mesuraments observacionals dels usos o els que exploren els aspectes demolingüístics a Internet. Es valoraran especialment els articles que plantegin de forma entenedora per al lector no especialitzat els assoliments i els reptes de futur per a la disciplina. Atesa la natura del monogràfic, els articles poden centrar-se indistintament en contextos lingüístics determinats de qualsevol indret del món com en anàlisis comparatives geogràfiques, longitudinals o de qualsevol altra mena.”.
Natxo Sorolla (URV, UAB) i F. Xavier Vila (UB).
