El Punt Avui – Notícia: Més pel català.
El nombre d’entitats que promouen la llengua es dobla en tres anys
L’assetjament lingüístic i la conscienciació social han mobilitzat les associacions
El govern ha buscat la complicitat de les organitzacions
Entitats foment de la llengua Foto: EL PUNT AVUI.El català continua donant mostres de vitalitat. L’última, l’espectacular augment del nombre d’entitats que promouen la llengua pròpia del país. Només en tres anys s’ha doblat i s’ha passat de les 55 del 2010 a les 120 d’aquest any, segons el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, actualitzat recentment.
L’espectacular creixement del cens, que aplega les entitats que porten a terme accions a favor del català amb independència de si la seva activitat principal té a veure o no amb la llengua, coincideix amb uns anys d’especial hostilitat política i judicial contra el català que, paradoxalment, no han fet més que enfortir la consciència col·lectiva per la llengua catalana.
Així ho argumenta Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua: “Els atacs dels últims anys han estat un element catalitzador de complicitats. La gent s’adona que coses com la LAPAO no tenen cap sentit i prenen consciència de la necessitat de defensar el català.” El resultat, explica Mundet, és que “cada cop hi ha més entitats que ajuden que el català sigui present en àmbits on abans no hi era, com ara l’hostaleria”.
Ester Franquesa, directora de Política Lingüística, admet que “ les adversitats de l’Estat i d’algunes organitzacions polítiques” han fet que “moltes entitats s’identifiquin” amb la causa del foment del català, però reivindica, alhora, el paper de l’executiu. “Des del govern s’ha fet una acció de política lingüística basada en la col·laboració amb les entitats, que actuen directament en el territori. Se les ha convidat a formar part del cens [que permet a les entitats que els socis i els qui els fan donacions se’n desgravin una part] i hi han respost de forma positiva”, explica. “De manera –afegeix– que el cens s’ha convertit en un instrument per fomentar l’ús i el coneixement del català”.
Anna Delclòs, directora de la Fundació Cecot, Persona i Treball, una de les 37 que s’ha incorporat aquest any al cens, en dóna fe. “La Generalitat ens va convidar a formar part del cens i des de fa uns mesos col·laborem amb Política Lingüística.”
Ho fan en un sector, l’empresarial, tradicionalment poc permeable al català. “Les empreses no coneixen gaire el Codi de Consum ni tot el que fa referència a l’etiquetatge, i nosaltres fem tallers amb els gremis per informar-los-en”, diu Delclòs, que ha detectat que “des de fa uns mesos hi ha més sensibilitat”. Delclòs assegura que no s’han apuntat al cens pels beneficis fiscals, ni per obtenir ajudes. “Vam tenir una subvenció per a una campanya de sensibilització –relata–, però només era el 20% del cost total. No surt a compte, ho fem per “consciència nacional.”
Pel director de la Plataforma per la Llengua, el fort creixement del cens és “una mostra de maduresa” de la societat catalana. “Tal com demostra l’Informe CAT [de la Plataforma per la Llengua], en tots els àmbits en què el català no està sotmès al reconeixement oficial, és dinàmic”, assenyala Daniel Mundet, que, d’una banda, posa com a exemple la presència del català a internet, molt per sobre del seu pes demogràfic, i, de l’altra, els atacs a l’escola en català.
37entitatss’han incorporat el 2013 en el ‘Cens d’entitats de foment de la llengua catalana’ i tres n’han sortit.13,11per centde les sentències judicials es van redactar en català el 2011. El 2007 van ser el 16,77%.
Suport als extutelats
Una de les entitats que s’ha afegit aquest any al cens és Punt de Referència, consagrada a afavorir la plena integració dels joves extutelats. ”Per aconseguir-ho –explica Mercè Garet, tècnica dels programes de mentoria– el domini lingüístic és importantíssim, especialment en el cas de joves autòctons castellanoparlants i dels nouvinguts que provenen d’altres països.” L’entitat té un programa en què els joves conviuen amb una família catalana perquè incorporin el català com a llengua d’ús quotidià i un altre en el qual se’ls dóna suport lingüístic perquè facin els deures o participin en activitats culturals.