El valencià és un llenguatge iber, segons una proposició delirant del PP a les Corts – VilaWeb.
Vol aprovar una proposició no de llei de tramitació d’urgència per exigir a la RAE el reconeixement del valencià com a llengua no catalana
El Partit Popular continua la seva deriva contra la llengua al País Valencià i ho fa sense cap mena de raó acadèmica. Ara vol aprovar una ‘proposició no de llei de tramitació especial d’urgència’ que exigeix a la Real Academia Espanyola de la Llengua el reconeixement ‘del valencià en la seva categoria de llengua o idioma propi dels valencians’, amb una argumentació delirant. Afirma que el valencià és una evolució de l’ibèric que va tenir després aportacions fenícies, gregues i llatines fins a arribar a la forma actual.
En una exposició de motius plena de faltes d’ortografia, el PP diu que ‘després de desenes de milers d’anys de vida durant la prehistòria, amb la cultura ibèrica en el territori de l’actual Comunitat Valenciana, des del Sènia fins al Segura, els valencians comencem a escriure un dels períodes més brillants de la història d’Espanya’.
‘En la cultura ibèrica trobem els valencians el germen de la nostra actual, plasmada de manera fefaent en els documents arqueològics que es van descobrint: festes, costums, folklore, economia, religió, societat i llengua.’
I hi afegeix: ‘La parla dels valencians, que parteix sens dubte de la més profunda prehistòria, s’escriu des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem.’
I encara: ‘Actualment, el nostre idioma valencià, després del fecund Segle d’Or de les lletres valencianes, el primer de la península, i després del cultiu posterior durant poc més de sis-cents anys, ha aconseguit una identitat i personalitat pròpies que permeten considerar-la, sens dubte, com a llengua o idioma, de manera que els valencians tenim tot el dret del món de denominar-la i regular-la com considerem convenient, tal com han reconegut i reconeixen els més reputats i independents filòlegs i lingüistes.’
I a continuació reclama a la RAE el retorn a la definició que va fer del valencià en ple franquisme, el 1959: ‘La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, en el seu diccionari de 1959, va definir el valencià com a “llengua parlada en la major part de l’antic Regne de València”, segons acord acadèmic de la docta institució.’ I denuncia el canvi d’aquesta definició el 1970, un canvi que atribueix a l’acadèmic Rafael Lapesa. Des d’aleshores, la RAE defineix el valencià com a varietat del català.
I resol: ‘Les Corts insten el Consell a dirigir-se a la RAE, sol·licitant que en virtut dels acords del 1959, i de quant establix el vigent Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, es reconega al valencià la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians que es parla a la major part de la Comunitat Valenciana, i així ho faça constar en la pròxima edició del Diccionari.’