La premsa valenciana s’ha fet ressò aquests dies que la nova llei de la funció pública valenciana inclourà l’exigència de conéixer el valencià per a l’accés en la forma que “es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents” (art. 61.1.f. de l’Avantprojecte de llei d’ocupació pública de la Comunitat Valenciana). Cal dir que aquesta proposta reprodueix l’article 50.1.f) de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en la redacció donada per la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Llei que segons el preàmbul “s’ajusta a l’article 3 de la Constitució… sense oblidar la doctrina del Tribunal Constitucional que dimana, fonamentalment, de les Sentències 82/1986, de 26 de juny; 46/1991, de 28 de febrer (F.J.3); 31/2010, de 28 de juny (F.J.14), i 165/2013, de 26 de setembre (F.J.5 i 11)”.

La proposta ve després d’un pacte al qual han arribat els tres principals sindicats majoritaris de la funció pública valenciana (UGT-PV, CCOO-PV i Intersindical Valenciana) per a exigir la competència en valencià per a l’accés a la funció pública.

Origen: La competència lingüística en l’accés a la funció pública valenciana – Ferran Bargues Estellés – RLD blog