La revista Barcelona Metròpolis publicava el 21 d’abril de 2016, un dossier monogràfic sobre Barcelona i el multilingüisme, titulat La ciutat multilingüe, i que inclou diversos articles de membres del CUSC-UB:

• F. Xavier Vila: «Una història amb moltes llengües»
• Vanessa Bretxa: «La gestió de les llengües a l’aula»
• Albert Bastardas: «Ciutats polilingües i sostenibilitat lingüística a l’era ‘glocal’»
• Emili Boix: «Entre el caos i la salvació»

Una ciutat multilingüe demana una política específica que atengui adequadament la seva realitat. A Barcelona, aquí hi ha, sens dubte, molt terreny per córrer. Entre totes les llengües presents, el castellà és la que té els millors índexs de coneixement, la que domina en el sistema comunicatiu i la que funciona com a instrument de relació entre barcelonins de naixença i d’adopció, fins i tot als patis de les escoles. Res no suggereix que els barcelonins no l’aprenguin, com mostra el fet que és la primera, molt sovint l’única, que adquireixen els nouvinguts.

Ben diferent és, per contra, la situació del català. Des de la fi de la dictadura, la llengua històrica de la ciutat s’ha reintroduït en àmbits institucionals, però li queda un repte formidable: recuperar el món de la proximitat. El castellà tindrà sempre un valor com a eina de comunicació amb la resta del món hispànic, però el català només pot mantenir-se si recobra protagonisme com a llengua de carrer, d’amistats, de relacions interpersonals.
Font: Una història amb moltes llengües – Barcelona Metròpolis (21/04/2016)