En el 1r Sympòsium sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants (com es va dir aleshores), que es va fer l’any 1981, quan tot just s’havia incorporat l’ensenyament de la llengua als nostres sistemes educatius, es va fer conèixer la situació de l’Alguer, de la Catalunya Nord, de les Illes Balears i del País Valencià, així com l’ensenyament de la llengua a l’estranger (en aquells moments, bàsicament a Alemanya, a l’Estat francès i a les Illes Britàniques). Els temes centrals, però, van ser, com no podia ser d’una altra manera, la catalanització de l’ensenyament i la formació dels mestres que havien de conduir tot aquest procés i que, en general, tenien una formació inicial molt feble en aquest tema, com era lògic per les circumstàncies polítiques de les quals sortia el país.

El Segon Simposi sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants es va celebrar el 1991 i, òbviament, el balanç dels primers anys d’aplicació de la immersió lingüística va esdevenir-ne l’eix principal, així com la progressiva internacionalització de l’ensenyament de la llengua fora de les nostres fronteres, la formació dels professionals de la docència i l’ensenyament d’adults, en aquells moments bàsicament castellanoparlants que no havien pogut aprendre la llengua en el moment d’arribada al país.

El Tercer Simposi se celebrà el 2002. Els eixos temàtics varen respondre a les necessitats del moment: llengua, cultura i educació; coneixement i ús de la llengua (el gran repte del nostre ensenyament, no garantit únicament amb una escola en català); noves migracions (recordem que érem al moment de l’inici de l’arribada massiva de població estrangera tant adulta com en edat escolar); la implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’ensenyament, en plena efervescència… Un Simposi que havia de servir per reflexionar com afrontar des del món de l’ensenyament (tant reglat com d’adults) el canvi sociolingüístic, que ja s’intuïa que seria importantíssima, de la societat catalana, i també el canvi tecnològic, que havia de canviar, substancialment, la manera d’aprendre i d’ensenyar…

I en aquest IV Simposi, que es vol més internacional que mai, de què es tractarà? Doncs de la moltíssima feina que s’ha fet en l’ensenyament de la llengua en aquesta dècada darrera: acollida lingüística de milers i milers de joves i adults, tant als centres educatius, especialment a les aules d’acollida, com als Centres de Normalització Lingüística; adaptació de la immersió lingüística a la nova realitat sociolingüística del país; entendre que cal fer un treball integrat de llengua i continguts a l’ensenyament obligatori si volem garantir la continuïtat d’aquesta immersió; elaboració d’una quantitat ingent de material didàctic en llengua catalana i en tots els formats i suports; treball amb l’entorn educatiu per fer entendre que la llengua és útil… I tot plegat amb una mirada posada en tot allò que s’ha fet també fora de les nostres fronteres en l’ensenyament en i de segones llengües.

De tot això, i de les perspectives de futur de l’ensenyament de la nostra llengua, que no ha de perdre el paper de llengua vehicular de referència, si volem un futur per al català, en el marc d’una societat en què cada cop més es necessita una població més plurilingüe, en parlarem, doncs, en el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català… Ara, més que mai, hem de tornar a armar-nos d’arguments, d’experiències d’èxits, de recerques que validen el nostre sistema, per poder afrontar un futur amb nous reptes, però també, i segurament més que mai en trenta anys de reintroducció del català a l’escola, amb molts atacs que ara vénen directament del món de la política i del món judicial, els quals ja han començat a fer estralls a una part importants del país: les Illes, el País Valencià, la Franja… i que ho intenten un cop sí i un altre també al Principat de Catalunya.

Com es pot veure, doncs. uns simposis que han marcat el tremp de l’ensenyament de la llengua en el nostre país, en els nostres països, i que, en definitiva, han ajudat a replantejar en cada moment històric les necessitats dels nostres docents i, evidentment, de les persones que aprenen la llengua…