Font: Xarxes socials i llengües
S’han presentat els resultats de la V Enquesta Sociolingüística al País Basc, i aviat es presentaran els resultats per a Navarra i Iparralde. En general els resultats són d’una llengua que es manté en una situació de fragilitat però amb dinàmiques internes que asseguren el seu manteniment i el seu creixement demogràfic.De la població adulta, només el 32% declara saber parlar euskera, i un 49,2% l’entén. Per territoris, a Guipuzkoa la meitat són parlants d’euskera, a Bizkaia una quarta part i a Àlava un de cada sis. El nombre de parlants d’euskera ha augmentat en nombres absoluts, fins les 600.050 persones que saben parlar-lo a la CAV, 181.000 més que fa 20 anys. La població més jove és on es visualitza millor aquest creixement. De la població de 16 a 24 anys, el 60% sap parlar basc. Fa 20 anys, en este grup i ben bé tots els grups d’edat de menys de 65 anys, només el 20% de la població sabia parlar basc.La major part dels que saben parlar euskera l’han aprés a casa (6 de cada 10). L’alfabetització de l’escola i altes institucions no familiars no és massiva. Entre la població jove, la proporció no és molt diferent: 5 de cada 10 l’han aprés també a casa. Amb tot, fa 20 anys la població que sabia parlar euskera eren pràcticament només els parlants inicials.
On resideix la fortalesa sociolingüística és en la transmissió intergeneracional de les llengües. I en el cas de l’euskera, ben bé tots els parlants d’euskera amb fills de 2 a 15 anys el transmeten als fills (97%). Hi ha certa dispersió en el cas dels neoparlants i les parelles mixtes. Però les dades apunten que hi ha un manteniment de la transmissió.
El mateix informe fa menció de les xarxes socials com a via essencial per a passar de la competència a l’ús:
Pero el conocimiento del euskera y su uso no se han incrementado en la misma medida. Esta evolución se basa en los dos principales factores que inciden en el uso: la facilidad para utilizar la lengua y la red relacional.
Finalment, una qüestió de denominacions de la sociolingüística basca: a diferència de la sociolingüística catalana, als parlants de basc se’ls denomina bilingües. I als que no el saben, erdaldun. Els parlants inicials d’euskera són euskaldun zaharras. I els parlants que no el tenen com a llengua inicial són els euskaldun berris.
La nota demogràficament diferencial és que, amb un 6,6% de població immigrada, consideren que és un tret característic, tant com l’envelliment de la població. Als territoris de llengua catalana el percentatge està entre el 15% (Catalunya i País Valencià) i el 21,8% (Illes Balears).
Informe vist gràcies a la informació d’Imanol Larrea.