El professor de Sociologia de la Universitat d’Alacant Lluís Català Oltra ha elaborat un estudi sobre l’ús de les llengües en les pàgines web dels ajuntaments del País Valencià (2005-2010). Es tracta de la continuació d’un altre estudi, fet públic el mes de febrer del 2006, sobre el mateix tema, i recull novament les dades completes per a les 542 localitats valencianes. L’estudi també conté una comparativa entre els ajuntaments balears i valencians.
Les dades d’aquest informe són del 2010 (en concret, l’observació es va fer entre els mesos de febrer i abril), i destaquen que la presència de pàgines web en els ajuntaments valencians cobreix la pràctica totalitat dels municipis, concretament 510 municipis (el 94,1%). Aquests són els que centren l’atenció de l’estudi quantitatiu i, entre aquests, més especialment, els 375 municipis de domini lingüístic català. Revisem algunes de les dades més interessants.
El 53,9% del total dels 510 ajuntaments amb pàgina web tenen versió en català, percentatge que passa al 69,6% quan ens referim a webs d’ajuntaments de municipis de domini lingüístic català. Els percentatges de presència de l’espanyol són del 90,4% sobre tots els municipis amb web i del 86,9% en els de domini lingüístic català. La comparació, en ambdós casos, afavoreix amb claredat l’espanyol.
Sobre el total de municipis amb web, un 46,1% disposa de versió única en espanyol, un 44,3% té web bilingüe i només un 9,6% té versió única en català. Si mirem només els municipis de domini lingüístic català, els percentatges són del 30,4% amb versió única en espanyol, un 56,5% bilingüe i un 13,1% amb versió única en català. A més, hi ha un 61,8% de casos de webs amb versió en català en els quals es detecta la falta d’alguns continguts.
Si analitzem l’idioma inicial de la web en portals bilingües dels municipis de domini lingüístic català, es veu que en un 46,7% és el català, en un 33,5% en espanyol i en un 19,7% té altres casuístiques, amb un 13,2% que deixa elegir l’idioma. Aquests percentatges en el cas dels municipis balears, són d’un 78,8% en català i només un 12,1% en espanyol.
Una altra dada interessant és analitzar la presència del català en funció de la província, en el cas de municipis de domini lingüístic català. A Alacant és del 49,5% (50 sobre 101 municipis), a Castelló del 89,3% (67 sobre 75) i a València del 72,4% (144 sobre 199).
A l’estudi hi ha informació molt més detallada, que considerem molt interessant consultar i analitzar com, per exemple, l’anàlisi de les dades per comarques, en funció de quin partit polític ostenta l’alcaldia o de la grandària poblacional del municipi. Així mateix, recomanem especialment la lectura del balanç final de l’estudi, del qual, pel seu interès, a continuació en reproduïm un paràgraf.
La conclusió final és que s’avança en la presència del català en les webs, però és un avanç precari, lent i amb imperfeccions, llastrat per la consciència comuna que la llengua és una qüestió secundària, quan es tracta del substrat bàsic de la comunicació entre l’administració i el ciutadà. Ja amb una extensió completa de pàgines web municipals en aquesta dècada serà interessant seguir l’evolució de l’estatus lingüístic d’aquests portals i comprovar si es mantenen les tendències al bilingüisme i a l’absència de determinats continguts en la versió catalana.
Enllaços:
- Estudi complet “L’ús de les llengües en les pàgines web dels ajuntaments del País Valencià (2005-2010). Comparació amb les Illes Balears” (Lluís Català, Universitat d’Alacant, febrer 2011)
- Notícia de WICCAC del 23-2-2006 sobre l’estudi “L”ús del català en les pàgines web municipals del País Valencià (febrer 2006)”
- Estudi complet “L’ús del català en les pàgines web municipals del País Valencià” (Lluís Català, Universitat d’Alacant, febrer 2006)
Universitat d’Alacant
Font: Wiccac