L’ús del basc als carrers d’Euskal Herria és del 12,6%
Es perceben diferents tendències per territoris: a Biscaia (8,8 %), Guipúscoa (31,1 %) i País Basc Nord (5,3 %) l’ús del basc ha disminuït. Als carrers d’Àlaba (4,6 %) i Navarra (6,7 %), en canvi, s’ha escoltat més basc que en anteriors mesuraments.
Com més joves són els parlants, més utilitzen el basc.
L’ÚS DEL BASC Al CARRER HA DECRESCUT EN ELS ÚLTIMS DEU ANYS
El Clúster de Sociolingüística ha presentat en una compareixença al Campus d’Ibaeta de la Universitat del País Basc (Donostia) aquest matí els resultats del VII Mesurament de l’Ús de les Llengües al Carrer. La directora de l’estudi, Olatz Altuna, ha presentat les dades recollides en 2016 en el conjunt d’Euskal Herria. En aquesta investigació s’han recol·lectat dades de 144 municipis i 187.635 converses en les quals participaven 515.260 parlants. El volum de dades recollides garanteix les condicions de fiabilitat estadística.
Juntament amb Altuna, ha comparegut Maddi Etxebarria, presidenta del Clúster de Sociolingüística. Ha destacat el valor d’aquest estudi per analitzar la situació actual del basc i el seu desenvolupament tècnic i professional durant les set edicions. A més d’Altuna i Etxebarria, han participat en la presentació Iñaki Martínez de Lluna, Eneko Anduaga i Eneko Gorri, en representació del comitè científic del projecte.
Conclusions principals
L’ús del basc al carrer ha decrescut en els últims deu anys. En 2006 era del 13,7% i en 2016 del 12,6%. A més, en 5 anys s’ha recollit un menor ús de les llengües que no són el basc, el castellà ni el francès: de 3,7% (2011) a 2,7% (2016).
Al País Basc Sud (Comunitat Autònoma Basca i Comunitat Foral de Navarra), l’ús del basc s’ha mantingut als pobles amb menys de 50% de bascoparlants. En canvi, on els bascoparlants són menys del 50% de la població, s’ha recollit un descens de l’ús del basc. Al País Basc Nord (territori de l’Estat francès), els últims 5 anys, l’ús ha decrescut a les zones amb menor coneixement del basc i ha crescut a les zones on més alta és la proporció de bascoparlants (Baixa Navarra i Zuberoa).
L’evolució de l’ús de les llengües als carrers de les capitals segueix les mateixes tendències que les dels seus respectius territoris històrics, excepte en el cas de Pamplona: el nivell d’ús d’Iruñea (Pamplona) es manté des de 1997; a Gasteiz (Vitòria) s’ha recollit el major creixement en els últims 5 anys; a Donostia (Sant Sebastià) i Bilbao, ha disminuït l’ús del basc; i a Baiona l’ús del basc és inferior a l’ús del castellà.
Els nens són qui més utilitzen el basc (18,3%), seguits del jovent (12,3%); el següent grup és el de les persones adultes (11,5%); i, finalment, la gent gran és qui menys parla euskera al carrer (8,1%). Des de 1989 l’ús del basc de nens, joves i adults ha crescut; per contra, el de la gent gran ha tingut un decreixement constant. Així i tot, entre 2006 i 2016 el descens s’ha produït en tots els grups d’edat.
Les dones usen més basc que els homes al carrer. És una tendència que es dóna en nens, joves i adults. La tendència s’ha repetit en 2006, 2011 i 2016 en tots els territoris.
La presència de nens té una gran influència en l’ús del basc als carrers. El major nivell d’ús es registra en converses conjuntes de nens i adults (19,3%); el nivell d’ús més baix es dóna entre adults, sense presència de nens (8,6%). Des del 2006 al 2016 l’ús del basc en converses entre nens ha disminuït. Si reparem solament al País Basc Nord, cal destacar l’increment de 2,5 punts en l’ús del basc en converses entre nenes/us.
Trajectòria de l’estudi i finançament
El Mesurament de l’Ús de les Llengües al Carrer és un ampli treball de recerca amb una llarga trajectòria, començada per Siadeco i el Consell Cultural Basc (*EKB) en 1989 i continuada pel Clúster de Sociolingüística des del 2004. En vint-i-set anys s’ha retratat l’ús del basc en el conjunt d’Euskal Herria en set ocasions.
L’estudi quantifica la presència de les llengües al carrer, mitjançant l’observació de converses informals al carrer. És una metodologia pròpia creada al País Basc i consolidada gràcies a l’experiència acumulada durant aquestes set edicions. Avui és una referència ineludible a l’hora d’avaluar la vitalitat social de l’euskera.
Aquesta investigació ha comptat amb el finançament de les següents institucions: Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc, Euskarabidea – Institut Navarrès de l’Euskera del Govern de Navarra, Diputació Foral d’Àlaba, Diputació Foral de Guipúscoa, Ajuntament de Bilbao, Ajuntament de Sant Sebastià, Ajuntament de Pamplona, Ajuntament de Vitòria i ajuntaments d’altres 36 municipis.
Soziolinguistika Klusterra; Centre d’investigació per al desenvolupament social del basc.
És actualment el principal centre d’investigació per al desenvolupament social de la llengua basca. Des de la seva creació en 2004 en la seva trajectòria fins avui, el Clúster ha anat acumulant experiència en investigació sociolingüística, una àmplia xarxa de relacions i cada vegada més coneixement del camp. Gestiona coneixement sobre la situació i l’evolució social del basc en el context científic i acadèmic internacional. Al mateix temps, realitza tasques de divulgació, recerca, desenvolupament i innovació en sociolingüística en l’àmbit territorial de la llengua basca, Euskal Herria. L’objectiu del Clúster és donar valor i incrementar el coneixement sociolingüístic dels seus socis, institucions públiques, agents científics i altres.
Resultats i + info: