Aplicar les matemàtiques a matèries inevitablement imprecises acostuma a ser una mala idea. L’aprenentatge, malgrat que ha de tenir lògicament les seves pautes i recorreguts curriculars, ha de ser quelcom flexible i adaptable en funció de les circumstàncies, perquè ni tots els estudiants són iguals, ni els entorns en els quals estudien són idèntics. Establir referents matemàtics, per tant, no és només un error, sinó que revela un voluntarisme inacceptable per part de qui en el fons desitja canviar la realitat a base d’introduir aparents factors de racionalitat que només desvetllen una ideologia, i no una realitat docent.
En un context de democràcia, tal com l’entenem des del segle XVIII aproximadament, tenim com a bases del nostre sistema polític la protecció dels drets fonamentals i la divisió de poders. Aquesta segona es basa en el repartiment del poder entre diferents institucions per tal d’evitar que cap dirigent incorri en el totalitarisme, acumulant tots els poders en les seves mans. Així es parteix de l’existència del poder legislatiu expressat a través d’una assemblea popular –el Parlament–, que fa que els representants escollits pel poble siguin els que marquin les directrius generals del comportament de la resta de poders. Així s’assegura que tots els poders de l’Estat segueixen la voluntat de la gent.