Retrocés alarmant del català en la justícia.
Les sentències en aquesta llengua reculen i ja només suposen el 13%
Retrocés alarmant del català en la justícia
L’ús del català mai ha s’ha generalitzat en la justícia, però ara hi retrocedeix de manera alarmant. El 2004, el 20% de les sentències es dictaven en aquesta llengua; ara només el 13% són en català.
ORAL I ESCRIT L’ús del català als tribunals no es correspon ni de bon tros amb l’ús que en fan els ciutadans com a llengua habitual al carrer. FRANCESC MELCION
Les xifres són contundents: només el 13% de les sentències publicades a Catalunya el 2011 es van escriure en català, segons dades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La situació és encara més alarmant si es té en compte que el 2004 el percentatge era de més del 20%. “L’oficialitat del català en el món dels tribunals no està ben assumida”, diu Jordi Nieva, catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia.
L’ús del català als jutjats -sigui oral o escrit- no es correspon, ni de bon tros, amb l’ús que en fan els ciutadans com a llengua habitual al carrer. Als passadissos de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, per exemple, és habitual veure com advocats i clients parlen entre ells en català. En entrar per la porta de la sala, però, canvien instintivament al castellà. Unes situacions absurdes que, segons els experts, responen a un problema estructural. “Hem de començar per petits detalls, simbòlics, com que el jutge, tot just entrar a la sala, et recordi que pots parlar en català”, explica Marc Cristià, advocat penalista de Plataforma per la Llengua, que assegura que els funcionaris que estan de cara als ciutadans i els advocats també hi tenen molt a fer.
La justícia és un dels últims reductes en què la llengua no ha aconseguit normalitzar-se. Els motius són diversos, però, segons Nieva, es poden resumir principalment en dos: d’una banda, la poca tradició de fer oposicions a Catalunya, on només un percentatge molt petit de llicenciats en dret opten per aquesta via, i, de l’altra, el costum del jurista de treballar en castellà. “A Catalunya hi ha molta tradició entre els nous llicenciats d’entrar al mercat privat, que és molt potent”, assegura Nieva, que explica que en altres territoris de l’Estat, com Galícia, les oposicions són una de les principals sortides perquè hi ha menys despatxos d’advocats. La conseqüència aquí és, doncs, que hi ha menys jutges i personal judicial català.Tot i així, actualment el nombre de personal de justícia que no és capaç d’entendre i fer servir el català és “residual”, recorda Blanca Torrubia, professora agregada de dret mercantil de la Universitat Oberta de Catalunya.
Costum del personal judicial
“Per a un jutge saber català és un mèrit, no un requisit. Això hauria de canviar”, lamenta Cristià. L’obligació de saber català estava recollida a l’Estatut, en un dels articles que va tombar el Tribunal Constitucional, que va precisar que, fins que no ho desenvolupi la llei orgànica del poder judicial, no és exigible. “No estem satisfets amb el nivell d’ús del català. Tenim les eines però calen reformes legislatives”, assegura Carme Virgili, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia de la conselleria. Entre els advocats, però, no hi ha “por” a un possible rebuig per part del jutge si s’expressen en català -o si recomanen al seu client que ho faci- en un jutjat i no consideren que sigui un problema.
Un problema de solució més complexa és el costum de jutges, del personal judicial i també dels advocats de treballar en castellà. “Els manuals, els codis i els models de demandes i contractes estan tots en castellà”, recorden Nieva i Cristià, que reconeixen que treballar en català requereix, de vegades, “un sobreesforç”. Traduir una llei és una feina complexa, ja que, en dret, la interpretació d’una paraula pot arribar a capgirar un cas, i, tot i que hi ha traduccions oficials dels codis, a la pràctica no s’utilitzen gaire. Virgili assegura que la conselleria ha aconseguit que els textos arribin en versió catalana en un termini de deu dies. “Arriben massa tard i al final acabes utilitzant la versió en castellà”, lamenta Nieva. Per la seva banda, Torrubia destaca la dificultat d’escriure el català amb correcció jurídica. “També és una qüestió pràctica: l’advocat es preocupa més per la defensa tècnico-jurídica del seu client que no pas de la llengua que utilitza”, assegura.
Europa avisa
El Consell d’Europa va demanar la setmana passada a l’estat espanyol que modifiqui la llei per garantir que qualsevol judici a Catalunya es pugui desenvolupar en català. En un informe, l’òrgan europeu detecta “problemes” en l’ús de les llengües minoritàries a l’Estat i reclama que es prenguin “totes les mesures legals i pràctiques necessàries” per garantir que “una proporció adequada” del personal judicial tingui coneixements de català. “No pot ser que el dret dels funcionaris a traslladar-se sense conèixer la llengua del territori estigui per sobre del dret dels ciutadans a expressar-se en la seva llengua”, diu Virgili.
Una de les explicacions del descens d’aquests set punts percentuals en les sentències en català és el pla pilot que va engegar la Generalitat a principis de la dècada per normalitzar el català als jutjats, ja extingit. La mesura incentivava econòmicament l’ús de la llengua entre el personal i hi oferia el suport necessari.
La falta d’iniciatives d’aquest tipus suposa, a més, que només el 13,5% dels tràmits judicials es facin en català. “Fem tot el que podem, dins de les nostres competències i amb les limitacions pressupostàries actuals”, defensa Virgili, que no considera que la solució passi per nous incentius econòmics. “Atesa la situació econòmica, és prioritari dirigir els pocs recursos a la modernització de la justícia i a dotar-la de més mitjans”, considera Torrubia.
El món judicial -des de la universitat fins als jutjats- és conscient que cal conscienciació de tots els agents implicats, tal com va quedar patent en la jornada conjunta del Consell de l’Advocacia Catalana, Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i la UB, sota el títol Estem preparats per treballar en català? Les dificultats són evidents i no se li escapen a ningú, i cal implicació per aconseguir la plena oficialitat del català en l’administració de justícia. “Podem fer el que vulguem, però mentre aquesta realitat no es reconegui, l’ús del català serà cada vegada més marginal”, conclou Nieva.