Nou número de la revista Llengua i ús amb dos articles sobre recerca sociolingüística:
Carolina Bastida Serra i Miquel Nicolau Vila Grup de Recerca en Llengües Universitat d’Andorra
L’article descriu un projecte en què s’ha assajat la viabilitat de la metodologia sistèmica per dur a terme un estudi de prospecció de l’ús del català a Andorra. En primer lloc, s’aborda la situació sociolingüística actual d’Andorra i la construcció de models de la realitat mitjançant la dinàmica de sistemes. En segon lloc, es presenta el model de l’ús del català a Andorra i els primers resultats en forma d’escenaris de futur. Finalment, es proposen les conclusions d’aquest primer assaig i algunes línies de futur.
Les llengües de la immigració a les Illes Balears
Caterina Canyelles Universitat de les Illes Balears
Durant el curs acadèmic 2009-2010 i dins el marc del conveni entre Linguamón – Casa de les Llengües i la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, dirigit pel doctor Joan Melià, i el suport del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, dirigit per la doctora Carme Junyent, es va dur a terme un estudi per conèixer les llengües que es parlen a les illes actualment. L’article presenta aquest treball. En primer lloc, exposa l’objectiu de l’estudi; en segon lloc, descriu la fase de planificació i la metodologia emprada; tot seguit es fa referència al procés de recollida de dades i al tractament posterior i, finalment, s’apunten els resultats obtinguts. L’últim apartat de l’article informa de les conclusions més rellevants extretes fins ara.
Llengua i Ús
Revista Tècnica de Política Lingüística
Número 51, primer semestre de 2012
Qüestionari per a la valoració de Llengua i Ús
Agrairem que respongueu el qüestionari. Les vostres respostes ens ajudaran a millorar la revista.
El sistema educatiu català: un model consolidat
Josep Santamaria Direcció General de Política Lingüística
L’editorial exposa els continguts del número.
Montserrat Gimeno Vidal Direcció General de Política Lingüística
L’article mostra la feina feta des de la Direcció General de Política Lingüística en l’àmbit de l’ensenyament de català als adults entre l’any 1981 i el 2000 a partir de les necessitats de normalització lingüística que hi havia en aquells moments. Descriu tres de les actuacions més destacades en aquesta etapa: el curs multimèdia Digui, digui…, la formació del professorat i el marc curricular dels cursos de català per a adults, i deixa apuntades les bases a partir de les quals es va iniciar la nova etapa marcada per les TIC.
Aprendre català a les aules del Consorci per a la Normalització Lingüística
Carme Bové i Romeu Consorci per a la Normalització Lingüística
L’article se centra en l’orientació a l’acció com a característica de l’aprenentatge de català al Consorci per a la Normalització Lingüística. En aquest aprenentatge, les tasques són centrals i serveixen per abastir l’aprenent de recursos. Mitjançant tasques es busca que l’aprenent assoleixi la competència comunicativa, domini habilitats lingüístiques, adapti el discurs a la situació, construeixi un paquet de recursos fàcils de cercar, vinculi l’aprenentatge amb la cultura i entre les cultures i l’usi en diferents contextos professionals. L’article desgrana cadascun d’aquests aspectes i aborda, finalment, els reptes dels docents: gestionar la diversitat, crear un clima que motivi, generar tasques col·laboratives, sortir de l’aula, innovar i gestionar el propi entorn personal d’aprenentatge.
La llengua en el model educatiu català
Pere Mayans Balcells i Mònica Pereña Pérez Departament d’Ensenyament
Ensenyar llengua a la Catalunya actual implica, en primer lloc, tenir molt present quina és la realitat sociolingüística de l’alumnat. En una part del territori, parlarem, senzillament, d’ensenyament en català, ja que la majoria de l’alumnat tindrà com a llengua familiar la llengua pròpia de l’ensenyament (o la coneixerà per ser la llengua d’ús habitual), mentre que en una altra part del territori, segurament la més important numèricament parlant, haurem d’aplicar les estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge del Programa d’Immersió Lingüística (PIL), tant a l’àrea de llengua com a les àrees no lingüístiques, ja que el català no és la llengua familiar de la majoria de l’alumnat. A més, aquest PIL haurà de tenir continuïtat tant al cicle mitjà i superior de primària com a secundària.
Judith Rodríguez i Anna Saperas Consorci per a la Normalització Lingüística
Aquest article transcriu les conclusions del Convit, 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que va tenir lloc a Reus els dies 24 i 25 de març de 2011, dóna compte dels guanyadors dels premis Convit i resumeix la valoració que els assistents van fer del certamen.
L’acollida lingüística a les universitats
Andreu Pulido Universitat de Girona
Anna Serra Universitat Autònoma de Barcelona
Elisenda Vilajoliu Universitat de Barcelona
Josep M. Boladeras Universitat de Lleida
Albert Servitje Universitat Pompeu Fabra
Mònica Batet Universitat Rovira i Virgili
Jordi Pujol Universitat Politècnica de CatalunyaL’augment de la mobilitat estudiantil, la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i la reestructuració de cicles que se n’ha derivat ha provocat que a les universitats catalanes hi hagi cada cop més estudiants no catalans i que augmentin les probabilitats que es produeixin situacions de contacte de llengües. D’acord amb això, els serveis lingüístics de les universitats catalanes han anat incloent en les seves programacions cada cop més activitats que fomenten el coneixement i l’experimentació de la realitat autòctona i que al mateix temps promouen l’intercanvi lingüístic i cultural i la internacionalització a casa. L’objectiu de l’article és documentar el pas d’una acollida lingüística centrada principalment en l’aprenentatge del català a una acollida de perfil més multilingüe i intercultural, i donar-ne a conèixer les principals iniciatives i els resultats obtinguts.
«A l’autobús, en català»: el taller de reforç oral a l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona
Enric Garriga Martí Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
Marina Massaguer Comes Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona
Els tallers de reforç oral destinats a conductors d’autobús han tingut molt bona acollida entre el personal de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona. L’article explica com van sorgir, els objectius que es marcaven, la metodologia seguida i els resultats obtinguts.
La dinamització en els sectors del comerç, dels serveis i del turisme: «Oberts al català»
Montserrat Clarasó Garcia i Lluís López Fructuoso Servei Lingüístic de la Confederació de Comerç de Catalunya
L’article recull les activitats de foment de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit del comerç, dels serveis i del turisme que impulsa la Confederació de Comerç de Catalunya en el marc de la campanya “Oberts al català”. La campanya, que es va iniciar l’any 2006 per informar sobre la normativa lingüística i comercial, informar sobre recursos formatius i promoure l’associacionisme comercial, s’ha anat estenent sectorialment (restauració, turisme, locutoris, etc.) i territorialment.
El criquet i el català: una aliança estratègica
Jordi Ballart Consorci per a la Normalització Lingüística
Jordi Bover TERMCAT
L’article explica la iniciativa del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet d’acostar el català a les famílies índies i pakistaneses a través del criquet, aprofitant l’arrelament d’aquest esport en aquestes comunitats, i també tot el procés que el TERMCAT va dur a terme per fixar aquesta terminologia en català, que va culminar en l’elaboració d’un vocabulari.
L’ús de l’article determinat i dels descriptius geogràfics en la toponímia catalana
Joan Anton Rabella Institut d’Estudis Catalans
Probablement les dues qüestions que, des de l’àmbit de l’assessorament lingüístic, generen més consultes sobre toponímia catalana són l’ús de l’article i dels descriptius geogràfics, que presenten aspectes, com l’ús de majúscula o minúscula inicial, que han estat polèmics històricament.Elena Heidepriem Direcció General de Política Lingüística
A finals de l’any 2011 la base de dades de premsa que des de l’any 2002 manté el Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística va ser redissenyada per l’àrea TIC del Departament de Cultura per tal de millorar les seves prestacions. Els principals canvis estan relacionats amb la possibilitat de consultar les notícies l’endemà de la seva publicació, ja indexades i classificades temàticament, i la millora i simplificació del sistema de consulta.
Carolina Bastida Serra i Miquel Nicolau Vila Grup de Recerca en Llengües Universitat d’Andorra
L’article descriu un projecte en què s’ha assajat la viabilitat de la metodologia sistèmica per dur a terme un estudi de prospecció de l’ús del català a Andorra. En primer lloc, s’aborda la situació sociolingüística actual d’Andorra i la construcció de models de la realitat mitjançant la dinàmica de sistemes. En segon lloc, es presenta el model de l’ús del català a Andorra i els primers resultats en forma d’escenaris de futur. Finalment, es proposen les conclusions d’aquest primer assaig i algunes línies de futur.
Les llengües de la immigració a les Illes Balears
Caterina Canyelles Universitat de les Illes Balears
Durant el curs acadèmic 2009-2010 i dins el marc del conveni entre Linguamón – Casa de les Llengües i la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, dirigit pel doctor Joan Melià, i el suport del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, dirigit per la doctora Carme Junyent, es va dur a terme un estudi per conèixer les llengües que es parlen a les illes actualment. L’article presenta aquest treball. En primer lloc, exposa l’objectiu de l’estudi; en segon lloc, descriu la fase de planificació i la metodologia emprada; tot seguit es fa referència al procés de recollida de dades i al tractament posterior i, finalment, s’apunten els resultats obtinguts. L’últim apartat de l’article informa de les conclusions més rellevants extretes fins ara.
BASTONS, Núria; BERNADÓ, Cristina; COMAJOAN, Llorenç. Gramàtica pràctica del català
Joana Àlvarez Escola Oficial d’Idiomes Barcelona Vall d’Hebron
Anna Torrijos Direcció General de Política Lingüística
Àngels Egea Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
AYMÀ AUBEYZON, JOSEP M. El català al carrer
Elena Heidepriem Direcció General de Política Lingüística
CARRERA, Aitor. L’occità. Gramàtica i diccionari bàsics. Occità referencial i aranès
Jusèp Loís Sans Conselh Generau d’Aran
Roser Térmens Escola d’Administració Pública de Catalunya
