Font: Tastets Comunicatius
3.044 empreses de Reus, estudiades des del punt de vista lingüístic i comunicatiu
El castellà és la llengua dominant als webs, tot i que el català pren força al Facebook i al Twitter
Les xarxes socials prenen embranzida, però el web continua essent la primera opció i el bilingüisme pren rellevància a les xarxes socials
La Cambra de Comerç de Reus ha acollit aquest dijous al matí la presentació de l’estudi “Necessitats lingüístiques i comunicatives de la pime reusenca”. Es tracta d’un treball inèdit que vol donar a conèixer quina és la realitat lingüística i comunicativa de la petita i mitjana empresa en un context on la comunicació a la xarxa és cada cop més rellevant, per tal de determinar quines poden ser les seves necessitats. L’anàlisi ha tingut en compte 3.044 empreses amb presència a Reus i l’han dut a terme la filòloga catalana Elena Salinas Gambín i el periodista Albert Sunyol Ocón.
La mostra analitza sis grans sectors: hostaleria, turisme, professionals liberals, sectors productius, producte final i una mostra d’associacionisme, els quals s’han anat desglossant en subgrups, per tal d’aprofundir en l’anàlisi, fins a obtenir una mostra total de 222 categories.
L’estudi constata que un 36,40% de les empreses tenen lloc web, mentre que hi ha una proporció gairebé idèntica entre les que tenen o no correu electrònic de forma visible a la xarxa. Dels que disposen de web, el monolingüisme hi és predominant. Així, la llengua més utilitzada és el castellà (72,65%), seguida del català (45,40%). Quant a llengües estrangeres, les principalment utilitzades són l’anglès i el francès.
Entre els sectors on predomina més el català hi ha l’oci nocturn, els càterings, l’enginyeria i la jardineria; en canvi, el castellà s’imposa en la química, els menjars preparats, els matalassos i l’organització d’esdeveniments. D’entre els sectors amb més presència d’anglès hi ha la comunicació audiovisual, la química, el sector productiu de l’alimentació i els fruits secs. En francès, destaca el sector productiu de l’alimentació, els fruits secs i el lloguer de vehicles.
Pel que fa a com comuniquen els webs, els seus continguts es basen en la descripció dels productes i serveis, i el recurs de la fotografia té un pes molt rellevant. Acostumen a incorporar enllaços a les xarxes socials, encara que aquests presenten problemes d’accés, ja sigui perquè estan mal enllaçats o perquè no en tenen. La compra on-line és encara poc freqüent, i entre aquelles empreses que la fan, dediquen un portal específic amb el catàleg de productes i els preus corresponents.Un petit nombre d’empreses utilitza el bloc com a web propi. Cal esmentar que un 1,31% de la pime reusenca té blocs propis amb informacions relatives a la seva activitat. En aquest cas, hi ha un percentatge semblant entre l’ús del català i el castellà.
Respecte de les xarxes socials, un 20% de les empreses amb presència a la ciutat té un perfil a Facebook, mentre que prop del 5% té un compte obert a Twitter. Youtube és un canal poc explorat, sobre l’1%. En aquest cas, cal ressaltar que el bilingüisme català-castellà adquireix més importància a les xarxes que en el web (22%). Els sectors on es veu més reflectit aquest bilingüisme és en el camp del dret, les arts gràfiques i la retolació i el gravat, al Facebook; i els advocats, els centres de salut i els vehicles, al Twitter.
En el cas de Facebook, hi ha dues tipologies de pàgina utilitzades, la de seguidors (Fan Page) i la d’amistats. La duplicitat de perfils oberts és un fet molt freqüent, encara que hi ha tendència a usar-ne un de manera més habitual que l’altre. Els grups oberts, espais adreçats al debat entre membres d’un mateix grup, són minoritaris i són un complement dels altres perfils.
La informació corporativa, la presència en esdeveniments i els enllaços externs són els continguts amb més pes a Facebook; Twitter és un canal utilitzat com a repetidor de les informacions de Facebook i s’hi fan repiulades d’altres informacions. Quant a nombre de seguidors, la major part dels sectors n’ostenta entre 1 i 50 en el cas de Facebook. A Twitter, la xifra es mou entre 1 i 200, i sempre més en funció de l’empresa que no pas del sector.
A dades d’abril de 2013, els sectors del turisme, la joieria, la música, la llibreria i papereria i les arts gràfiques concentren més seguidors de mitjana a Facebook. A Twitter, en canvi, ho són els del metall, la informàtica i l’ofimàtica, l’oci, la salut i els descomptes per Internet.
La participació a les xarxes acostuma a entendre’s de forma passiva, és a dir, fent clic a l’opció “M’agrada”. Els comentaris dels usuaris són minoritaris i es produeixen a l’hora de demanar més informació sobre un determinat producte o servei que apareix publicat en un post.
Segons han explicat els autors, “amb les dades existents constatem que hi ha una necessitat comunicativa a la petita i mitjana empresa”. En aquest sentit, han apostat per la creació de tastetscomunicatius, una assessoria que treballa de forma conjunta la comunicació, la llengua i el disseny especialitzada en les empreses. “L’objectiu és apostar per aquests tres àmbits en la pime, perquè és el motor de l’economia de casa nostra. Volem estar al seu costat perquè hi creiem fermament”. “Una bona comunicació és fonamental per a qualsevol negoci que vulgui tenir èxit”, han conclòs.