Una gramàtica per als nous catalans
El futur del català es juga en el camp de l’ensenyament d’aquells nouvinguts que l’estan adquirint com a segona llengua. I en aquest partit, la gramàtica també hi té un paper. Així ho han entès els autors de la Gramàtica pràctica del català, publicada per l’editorial Teide, de la qual és coautor Llorenç Comajoan (Calldetenes, 1969), professor de la Universitat de Vic. Juntament amb Núria Bastons i Cristina Bernadó, han dedicat anys de feina a la preparació d’aquest manual de 360 pàgines, que es complementa amb uns 400 exercicis. Les persones a qui s’adreça són no catalanoparlants que ja han adquirit una certa competència en la seva nova llengua. “Són alfabetitzats, que ja saben llegir i escriure en català”, diu Comajoan, però que volen augmentar el nivell. “Pot ser una obra de referència per a aquells autoaprenents que fan servir l’aula com a suport”, tot i que serà d’utilitat per a un públic molt més ampli. Pensar que aquest públic no sempre ha de tenir el castellà com a segona llengua ha obligat els autors “a explicar la gramàtica del català”. Llorenç Comajoan posa l’exemple de quelcom tan aparentment senzill com l’ús dels articles, que s’ha d’ensenyar “a algú que té com a llengua materna el rus o el xinès”. El professor de la UVic és dels convençuts que la gramàtica “pot tenir un lloc a l’aula”, després d’una època en què s’havia anat “a l’altre extrem” i en semblava desterrada. “No ha de ser el centre de l’ensenyament, però pot ajudar”. La Gramàtica pràctica del català s’estructura de forma gradual, de més senzill a més complicat, i amb una especial atenció a la claredat, “segmentant bé els temes” i fent que l’alumne “processi els aspectes gramaticals abans de produir-los”. Les il·lustracions que l’acompanyen no són merament decoratives, sinó que estan pensades “per ajudar a entendre” els aspectes gramaticals, segons les últimes teories d’adquisició de llengües.