La BBC» Blog Archive » El castellà als Estats Units: llums i ombres.
Un dels grans valors del castellà és la seva demografia. Sens dubte és una de les llengües amb més parlants del món, i les seves dimensions és un dels principals motiu d’orgull i de propaganda ideològica dels diaris gens nacionalistes que s’editen a Madrid. Els càlculs més seriosos situen el nombre de parlants de castellà –sumats els de llengua primera, llengua segona i estudiants–, entre els 400 i els 440 milions, tot i que algun diari, com aquell que no vol la cosa, n’augmenti el nombre fins als 500 milions (deuen pensar que, posats a arrodonir, no deu venir de 60 milions de parlants més).
El que no explica la demolingüística ni els diaris que amb tant d’entusiasme la difonen, són les dinàmiques sociolingüístiques que s’amaguen rere els milions de parlants. Fixem-nos en el cas dels Estats Units. Aproximadament hi viuen uns 45 milions d’hispanòfons o persones descendents d’hispanòfons, i estats com Nou Mèxic, Texas, Califòrnia, Arizona o Nevada n’acullen un percentatge importantíssim. Això és aprofitat per repetir reiteradament la importància del castellà Atlàntic enllà, com en aquesta editorial d’un diari tan «imparcial» en qüestions nacionals com és La Razón:
«España está a punto de ceder el segundo puesto a Estados Unidos, un país con cerca de 43 millones de hispanos, que equivale al 14 porciento de la población total y lo que supone que el español es la segunda lengua del país más poderoso del mundo. Como se encargó de recordar el presidente del Gobierno, la perspectiva es que a mediados de este siglo haya en Estados Unidos 130 millones de hispanohablantes.»
Aquestes dades garanteixen la bona salut del castellà als Estats Units?
El centre de recerca Pew va publicar fa un any un estudi interessant, basat en una mostra de 1220 llatins. Totes les dades que exposo a continuació provenen d’aquest estudi. Un primer punt destacat és que una immensa majoria dels entrevistats considera l’anglès imprescindible per poder «triomfar» als EUA. Paral·lelament a això, gairebé el mateix percentatge mostra una vitalitat etnolingüística alta respecte del castellà, és a dir, per a ells és molt important que les futures generacions puguin seguir parlant aquesta llengua.
Ara bé, aquest posicionament expressa una voluntat i no necessàriament una realitat. En enquestes sociolingüístiques, com en d’altres ciències socials, es recull l’opinió d’informants que diuen que s’hauria de fer una cosa o una altra però això no implica que a la pràctica segueixin el que ells mateixos diuen que s’hauria de fer. Dic això perquè encara que en l’enquesta no es pregunta directament, les dades revelen una substitució lingüística del castellà per l’anglès –en altres paraules, volen que les generacions futures parlin castellà però a casa els pares els parlen en anglès–. Fixeu-vos-hi: els informants autovaloren la seva capacitat de parlar i llegir en anglès. A pesar que el 60% consideren que ho poden fer «bé» o «molt bé», la segmentació per generacions mostra tendències radicalment diferents: en les generacions més joves, el percentatge sobrepassa el 90%, mentre que en la primera no se supera el 40%. Alhora, la capacitat de parlar i llegir el castellà és inversament proporcional, és a dir, és molt més alta en la primera generació que no pas en la tercera, ja nascuda als EUA. Això a la pràctica significa que, a diferència de la primera generació, els membres de la segona i tercera són més competents en anglès que no pas en castellà. El nombre de persones que creuen que tenen la mateixa competència en els dos idiomes també disminueix amb el pas del temps. I no només això, el patró generacional es repeteix en altres preguntes com la llengua en què pensen o l’idioma en què escolten música o miren la televisió: com més jove és la generació, més ús de l’anglès, fins al punt que l’ús exclusiu del castellà esdevé molt i molt marginal.
En definitiva, que el castellà té una presència important als EUA és inqüestionable, però en aquest manteniment hi té un paper fonamental els milers i milers de persones que cada any creuen la frontera entre Mèxic i EUA. Un cop establerts, i malgrat les declaracions de bones intencions, l’anglès guanya pes progressivament en detriment de la llengua dels immigrants, especialment entre les generacions nascudes en el nou país.